Roma: contra el pànic, serenitat

La perspectiva: la Roma, en el seu primer any DT, Després de Totti, juga el seu tercer quart de final des que la Champions League es diu així, el Barça el seu onzè consecutiu. Les altres dues experiències en aquesta fase (totes dues negatives i totes dues contra el Manchester United) van ser el 2007 i el 2008. Els giallorossi han trigat 10 anys a fer una cosa que el Barça fa cada temporada.   

PÈSSIMS RECORDS: Això ajuda a entendre per què en el sorteig es va estendre el pànic entre els giallorossi, alimentat per l’enorme respecte/admiració que se li té a tot Itàlia al Barça i a Messi. A la memòria de més d’un romanista  va tornar aquell 7-1 encaixat a Old Trafford la primavera del 2007, amb els primers 2 dels 117 gols que ha marcat Cristiano en Champions.

Hi ha una altra golejada que segueix molt viva en la memòria  i espanta moltíssim: el 6-1 rebut al Camp Nou el novembre del 2015. Era el Roma de Rudi Garcia, que va aconseguir passar de la fase de grups i va ser eliminada pel Madrid a vuitens de final, quan a la banqueta hi havia Luciano Spalletti.

LA SERENITAT: Una vegada assumit el xoc a Roma, ciutat i equip de fàcils i sobtats entusiasmes, es va difondre un lleuger sentiment de «sortiu i disfruteu» de memòria Cruyffista i culer. Francesco Totti va parlar de «serenitat», amanint les seves paraules amb el seu somriure ple d’aquella romanitat que evoca la capacitat de supervivència a gairebé tot que distingeix la ciutat eterna. Aquesta eliminatòria per als orfes de Totti es presenta complicadíssima però és també cert que aquest nou Roma amb ànima americana, entrenador italià i director esportiu espanyol, des del principi de temporada està en el camí de la positivitat.

AMOR A LA PILOTA: Monchi més que fitxatges (en el 4-3-3 de Di Francesco dels nous són titulars només Kolarov, des del principi de temporada, i el jove turc Cengiz Under des de fa deu partits) ha intentat portar un canvi de mentalitat al club i a l’equip. Ha focalitzat l’atenció en el joc, en la maniobra, en la pilota, element aquest últim que a Itàlia s’estima sacrificant-lo en l’altar de la tàctica i del resultat, déus capritxosos i poc afectuosos de cara a la galeria.

Seria exagerat dir que Monchi ha volgut espanyolitzar mentalment el Roma, però ja en l’elecció del tècnic, el jove Eusebio Di Francesco, exgiallorosso que entrenava el Sassuolo, s’han premiat criteris de joc sense preocupar-se de la inexperiència del míster en el debut en Champions League.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

EL PRECEDENT: en aquests mesos, quan li han preguntat sobre Di Francesco, Monchi ha citat com un dels partits clau que van portar a la seva elecció el 3-0 que el seu Sassuolo va clavar a l’Athletic Bilbao el 15 de setembre 2016 en el debut de la fase de grups de l’Europa League.

La tornada a San Mamés va acabar 3-2 per a l’Athletic i l’eliminació del Sassuolo, però l’anada va quedar en la memòria de Monchi, i ara aquest partit torna de moda: l’entrenador de l’Athletic era Ernesto Valverde, i el Sassuolo oposat a l’equip de San Mamés semblava petit i espantat. Com avui a Roma la presència del Barça.