CIÈNCIA

¿Paguem poc pels aliments?

La nostra societat exigeix que, sigui quin sigui el tipus de producte alimentari que se'ns ofereixi, el puguem consumir sense preocupar-nos de la seva seguretat

3
Es llegeix en minuts
wcomida

wcomida

Menjar i beure són primeres necessitats sense les quals no es pot viure. Aquest fet té com a conseqüència que proporcionar menjar als seus membres hagi sigut sempre una prioritat per a totes les societats humanes. En les avançades s’ha fet amb un èxit evident. N’hi ha prou de passejar-se per un mercat o una botiga d’alimentació per comprovar-ho. I per a una majoria dels nostres conciutadans, en termes generals, aquests aliments se’ns ofereixen a preus assequibles. Hi ha veus que diuen que potser els preus que tenen són massa baixos. És el contrari del que havia sigut intentat fins ara.

En el curs de les transformacions socials que es van iniciar al segle XVIII, en el que coneixem com la revolució industrial, la població anava creixent i concentrant-se en les ciutats. Alguns pensadors com Thomas Malthus van escriure que seria impossible produir aliments per a tota aquella població. Dos-cents anys després hem de concloure que aquestes prediccions han fallat. La població ha anat creixent, però la producció d’aliments ha crescut de forma encara més ràpida i aquests s’han anat fent més abordables. Ha sigut calculat que fa un segle les famílies gastaven a Europa al voltant del 80% dels seus ingressos en menjar i en l’actualitat gasten en aquest concepte menys del 20%.

Les raons d’aquest èxit s’han de buscar en una producció d’aliments més eficient des de l’agricultor fins a la distribució gràcies a la introducció de tecnologies i en un comerç mundial que s’ha anat desenvolupant sense barreres geogràfiques ni fiscals. El fet és que en els països europeus, per exemple, la proporció d’agricultors i ramaders que fa un segle eren la majoria de la població representen ara menys del 5% i aquesta és una tendència gairebé universal.

Però aquesta situació presenta aspectes aparentment contradictoris. Per un costat l’accés al menjar no està assegurat per tothom. Encara que hi ha centenars de milions de persones que no poden menjar adequadament i fins i tot a Catalunya es calcula que un 25% de la població no pot permetre’s una bona alimentació. Per una altra banda els ingressos de la pagesia en molts països europeus està disminuint, fet que comporta que el treball agrícola no sigui atractiu per als joves i que se segueixin abandonant propietats rurals. Per tant, la producció s’està concentrant en grans propietats i en països on els costos són inferiors. Al mateix temps els productes alimentaris arriben al consumidor més elaborats i majoritàriament gràcies a una indústria alimentària potent.

Una solució que hem trobat a Europa és subvencionar la producció agrària. La Política Agrària Comuna és la despesa més important que fa la UE que justifiquem amb l’argument que l’agricultura i la ramaderia són també essencials per als equilibris del territori i del medi ambient. Sense aportació de diners europeus la situació d’agricultors i ramaders encara seria molt pitjor. Una altra solució és promocionar la producció d’aliments que tenen un valor afegit més elevat. Per això hi ha etiquetes com la indicació geogràfica protegida, la producció tradicional o l’agricultura ecològica.

Notícies relacionades

El consumidor accepta pagar més quan se li garanteix que l’aliment ha sigut produït en algun lloc o d’alguna manera que valora o perquè li aporta algun suplement de qualitat. Demostratiu d’aquesta tendència és la importància que donem a la gastronomia i avui estem disposats a pagar xifres importants per un menjar o un producte molt elaborat. Per sobre de tot això, la nostra societat exigeix que, sigui quin sigui el tipus de producte alimentari que se’ns ofereixi, el puguem consumir sense preocupar-nos de la seva seguretat.

Per tant tenim davant nostre un dilema complex. Per un costat semblaria que s’ha de ser encara més eficients en la producció perquè els aliments siguin menys cars i ningú deixi de menjar correctament per falta de recursos i perquè la població augmenta i el medi ambient ens preocupa. Per una altra part, s’hauria d’aconseguir que agricultors i ramaders tinguin un nivell econòmic suficient perquè depenguem d’ells per accedir a productes i serveis que són essencials. En part ja ho fem mitjançant subvencions i pagant més per aliments que ens ofereixen alguna propietat suplementària que considerem interessant.