Anar al contingut

Anàlisi

¿Venjança o populisme?

¿Venjança o populisme?

Argelia Queralt

Deixin al Codi Penal en pau, i inverteixin els seus esforços a prevenir la delinqüència i a acompanyar les víctimes amb més mitjans i recursos

El Ministeri de l’Interior afirma en els seus informes estadístics que els delictes més greus (homicidis dolosos i assassinats consumats) han descendit des del 2005 al 2016 en el 40%. No hi ha cap estudi que demostri que penes més llargues suposin una reducció de la comissió de delictes més greus. Desafortunadament, hi ha persones que estan decidides a actuar i d’altres que, sense estar-ho, en el moment de fer-ho no es veuen persuadides per la gravetat del 
càstig.

Així, si assistim avui a una activitat delictiva el 40% més baixa de fa 11 anys i no hi ha estudis que demostrin que les penes dissuadeixen els delinqüents de delictes més greus, ¿què fa que els responsables polítics elevin les ja de per si elevades condemnes previstes al Codi Penal? Només hi trobo dues justificacions, cap de satisfactòria. 

En primer lloc, una concepció de la justícia com a venjança, molt allunyada dels valors i principis que emanen de la nostra Constitució i que prenen forma de drets fonamentals universals: la llibertat, la justícia material, la igualtat, la integritat física i moral, la tipicitat de les conductes delictives o el caràcter resocialitzador de les penes (art. 25 CE). En definitiva, un sistema que sap sobreposar-se fins i tot a les atrocitats més grans, responent amb condemnes que seran respectuoses amb els drets bàsics dels condemnats i que s’ha compromès a intentar que totes les persones es puguin reinserir en la societat. La presó permanent revisable no compleix amb aquest sistema de valors constitucionals: un mínim de 25 anys de presó, amb una durada posterior indeterminada que depèn de factors del tot oberts. 

El segon motiu és encara més pedestre: complaure una part de l’electorat, aprofitant el dolor immens de les víctimes i la por dels seus conciutadans, agitant el Dret penal en la seva versió més dura com a solució a la comissió de delictes moltes vegades inexplicables per a un ésser humà mitjà. No obstant, com s’ha dit, aquesta actitud és molt poc responsable tenint en compte que, insisteixo, no hi ha dades que demostrin que l’enduriment de les penes implica un descens de la criminalitat. Per tant, aquest tipus de mesures, innecessàries des de la perspectiva jurídica i penal, són un exercici de populisme punitiu, és a dir, donar al poble el que vol sentir en un determinat moment, sabent com són de vàcues (fins i tot pernicioses per al sistema) aquestes concessions. El motiu: els vots. 

Pena de mort dulcificada

Hi ha persones a qui preferiríem no tenir a la nostra societat: és dur admetre-ho, però és així. No obstant, en el seu moment, en un exercici de compromís amb els drets humans, vam escollir no permetre la pena de mort en els nostres sistema. La presó permanent revisable és un versió una mica més dulcificada però amb la mateixa finalitat: expulsar de la societat una sèrie d’individus. Deixin el Codi Penal en pau, i inverteixin esforços a prevenir la delinqüència i a acompanyar les víctimes amb més mitjans i recursos.