¿La República era això?

L'inexcusable empantanegament de la política catalana -sense autonomia, sense Govern, amb un Parlament en punt mort...- no s'explica només pel 155, ni per l'impacte dels polítics presos, imputats o voluntàriament expatriats. És la desavinença entre les forces independentistes, incapaces de pactar un programa i un candidat per a la investidura, cosa que amenaça amb abocar els catalans a altres eleccions.

És clau recordar d'on venim per entendre on som. No ens cansarem de fer-ho, encara que molesti els propensos a l'amnèsia. N'hi haurà prou amb rememorar tres pronunciaments del llavors president, Carles Puigdemont, al llarg del 2017.

Brussel·les, 24 de gener. "Podeu estar segurs que Catalunya decidirà lliurement el seu futur mitjançant un referèndum legítim, legal, amb totes les garanties democràtiques, eficaç i vinculant. Europa no podrà mirar cap a un altre costat; haurà de ser part de la solució."

Parlament, 10 d'octubre. "Des de l'endemà del referèndum s'han posat en marxa diferents iniciatives de mediació a nivell nacional, estatal i internacional. Algunes són públiques; altres encara no ho són, però ho seran."

Palau de la Generalitat, 26 d'octubre. "Perquè s'entengui: no tenim res. No tenim estructures d'Estat, no tenim els Mossos, no tenim cap fons econòmic, no tenim cap mediador internacional."

UN MIRATGE

Notícies relacionades

Puigdemont, el 26-O: "Perquè s'entengui, no tenim res"

El PDECat intenta parar els peus a Puigdemont

No cal dir que les dues primeres intervencions es van produir davant les càmeres. La tercera, recollida per Oriol March al seu llibre Los entresijos del procés, va ser la resposta de Puigdemont als que a porta tancada s'oposaven a la seva voluntat de convocar eleccions per evitar el 155. El perspicaç lector no tindrà cap dubte sobre quan mentia Puigdemont i en quina ocasió deia la veritat.

Desafortunadament, la majoria independentista del Parlament encara no ha descobert les propietats terapèutiques de la sinceritat: “La veritat us farà lliures.” Ni amb el triomf del 21-D n'ha tingut prou per confessar al seu electorat que tot va ser, siguem benèvols, un miratge. No és estrany, doncs, que molts independentistes de bona fe es preguntin si la República era això.