Debat sobiranista

¿Independentisme o autonomisme?

No em sembla que ara mateix ni JxCat, ni ERC, ni tan sols la CUP, estiguin disposats a recórrer a la via de la desobediència massiva

1
Es llegeix en minuts
cmp3255

cmp3255 / CARLOS MONTANYES

Les eleccions imposades el 21 de desembre passat han deixat l’independentisme immers en una batalla interna i les negociacions per formar govern sembla que comporten una gesticulació extra per intentar fermar determinades posicions de força. Si ens  escoltem alguns posicionaments retòrics de to exaltat, diríem que la dicotomia és entre uns covards autonomistes que s’han acollonit i uns independentistes ferms i decidits. El més curiós de tot plegat és que qui ara mateix acostuma a fer els discursos més inflamats, sol pertànyer als sectors que més dubitatius es van mostrar a l’hora de fer realitat el referèndum de l’1 d’octubre i de defensar-ne els resultats. 

Si ens centrem més en els fets que en les paraules, podrem discernir si realment hi ha una disjuntiva entre independentisme o autonomisme o si bé només hi ha una guerra propagandística per purgar els pecats i, de passada, tenir una posició negociadora el més avantatjosa possible. Un cop es van deixar anar les regnes de l’autogovern després de la declaració d’independència, implantar el mandat de l’1 d’octubre i desfer-se del 155 es pot fer de dues maneres. 

L’una passa per entrar a les institucions per la via ordinària, amb els consellers accedint als despatxos tranquil·lament, estructurant un govern i dissenyant una estratègia a aplicar durant els propers anys. 

Notícies relacionades

L’altra és per mitjà de la desobediència massiva, entrant a les conselleries en tromba per la força de la resistència pacífica, procurant que els funcionaris segueixin les indicacions d’un govern format a partir d’aquesta via i amb la ciutadania entregada i disposada a bloquejar-ho tot. 

O una cosa o l’altra, no hi ha terme mitjà. No em sembla pas que ara mateix ni Junts per Catalunya, ni ERC, ni tan sols la CUP, estiguin disposats a recórrer a la segona opció. Aleshores, considerar «autonomista» qui expliciti obertament que s’ha d’optar per la primera és només una qüestió d’imatge.