La vaga internacional del 8-M

És l'hora del feminisme i no hi ha marxa enrere

Estem carregades de raons que tenen la seva arrel en els drets humans

2
Es llegeix en minuts
huelga-8-marzo

huelga-8-marzo / Miguel Lorenzo

El feminisme us està guanyant i esteu perdent. Només així s’explica la reacció patriarcal reflectida en titulars que intenten desacreditar el 8-M. Criticar avui aquesta jornada, però haver callat abans amb les xifres que evidencien la nostra discriminació, no us deixa en bon lloc.

Que quedi clar una vegada més. No busquem l’enfrontament ni ajupim el cap si ens assenyalen com a «polítiques». Perquè el feminisme no va contra els homes, sinó contra el masclisme i el patriarcat. I perquè el feminisme, com qualsevol moviment social, necessita la política per materialitzar les seves reivindicacions.

Estem carregades de raons que tenen la seva arrel en els drets humans. Des de les retallades socials que ens empobreixen fins a la mercantilització dels nostres cossos. Des dels sostres de vidre i la bretxa salarial fins als sòls enganxosos i les canonades amb fugues. Des de la justícia patriarcal fins als estigmes de les víctimes. Des de la cultura de la violació fins al maltractament psicològic. Denunciarem el treball invisible que sosté el món i parlarem per aquelles amb una por i un sentiment de culpa que els impedeix fer el pas. I demostrarem que l’àmbit personal és tan polític fins que l’àmbit privat deixi de ser només un problema nostre per ser un problema vostre.

Ens veureu als carrers a totes, sense distinció de classe, raça o edat. Ens veureu a totes, fins i tot les que no hi són perquè van ser assassinades. A les que ja se’n van anar però són les nostres mestres i a les anònimes que van lluitar pels nostres drets. I portarem al nostre cor les nostres ties, mares i àvies, de les quals vam aprendre què significava ser dona en el nostre entorn.

El dia 8 cridarem fins a quedar-nos sense gola, guardarem silenci pels que no hi són, ens mirarem als ulls sabent que fem el correcte, ens emocionarem i ens abraçarem perquè és el nostre moment, i recordarem tot el dolor que queda enrere. Perquè cada dona sap, en el més íntim, pel que ha passat i per què necessitem avançar.

Ha arribat l’hora. Ja n’hi ha prou de trepitjar els nostres drets, ja n’hi ha prou d’ocupar els nostres espais, ja n’hi ha prou de discriminació, assetjament, agressió i humiliació. Serà un dia històric perquè pensem en col·lectiu, l’únic que canviarà el món. Compte perquè el que ens queda serà dur. Vindran molts cavalls de Troia. Manipularan la realitat fins a l’infinit, però no tindran èxit.

Notícies relacionades

Protesteu tant com vulgueu fins a cansar-vos. Tant fa que ens digueu radicals, puritanes, monges, dimonis, amargades, putes, incultes, boges, feminazis o imbècils. Ens és  igual el que digueu de nosaltres perquè tenim la consciència tranquil·la del que som i amb cada paraula ens doneu més motius. Ens és igual el que digueu perquè amb les vostres paraules no ens definiu a nosaltres, sinó a vosaltres mateixos (i a vosaltres mateixes). I quan passi el temps, si una cosa és segura és que les vostres idees no faran justícia ni història.

(Aquest article està escrit el 06/03/2018. El 8-M  #LesPeriodistesParem).