Una protesta sense fronteres

«Els comentaris són lliures, però els fets són sagrats». Aquestes paraules de Charles P. Scott, que es repeteixen com un mantra en totes les escoles de periodisme del món, resulten particularment adequades quan parlem d’igualtat de gènere. Segons dades d’ONU Dones, el 35% de les dones d’arreu del món han patit violència física i/o sexual. La bretxa salarial mundial se situa en el 23%. Les dones dediquen entre una i tres hores més que els homes a les tasques domèstiques, i entre dues i deu vegades més de temps diari a la prestació de cures a nens, avis i malalts.

En l’àmbit del poder polític, només el 23% dels parlamentaris nacionals a tot el món són dones, i tan sols el 18% dels càrrecs ministerials. Dels 193 països membres de les Nacions Unides, tots ells signataris de l’agenda dels Estats i/o de govern són dones, cosa que representa tot just el 10% del total. El poder (i la seva capacitat transformadora) segueix estant, al segle XXI, en mans dels homes.

Assetjament i violència sexual

Aquest 8 de març del 2018 se celebrarà la primera vaga internacional de dones. Impulsada per organitzacions feministes en més de 150 països, és una vaga històrica i diferent: és laboral, però també de cures, de consum, i en l’àmbit educatiu. Aquesta vaga, que convoca totes les dones (tinguin o no feina remunerada), denuncia particularment la violència de gènere, una plaga global que s’ha fet especialment visible en els últims mesos, a través del moviment contra l’assetjament i l’abús sexual amb lemes com #MeToo, #YoTambé o #Time’sUp.

La vaga és una acció reivindicativa internacional i transversal que transcendeix les fronteres de la vaga laboral clàssica. És multidimensional i global, com la naturalesa del problema que aborda: la desigualtat estructural entre homes i dones. Des de fa dècades, el moviment feminista està treballant en xarxa per impulsar l’agenda global de la igualtat de gènere. Una acció internacional coordinada com aquesta no seria possible sense el seu lideratge i el seu activisme.

A Espanya, encara que la situació és millor que en molts altres països del món, les dones dediquen el doble de temps que els homes a treballs sense remuneració (26,5 hores a la setmana,  davant les 14 hores d’ells, segons la recent enquesta de condicions de vida de l’INE). La bretxa salarial, d’acord amb l’última estadística d’Eurostat, se situa al voltant del 15%. El 2017 van ser assassinades 49 dones per violència de gènere i tres des que va començar aquest any.

El moviment feminista reclama que aquesta vaga sigui només de les dones. Amb això, vol evidenciar l’enorme paper que les dones realitzen diàriament en tots els àmbits d’activitat. A més a més, demana als homes que vulguin recolzar les reivindicacions que ho facin ocupant-se de les tasques de cures que normalment realitzen les dones. El resultat de la vaga, assenyalen, no es mesurarà només ni principalment en termes quantitatius. Es pretén també moure a la reflexió, d’homes i dones, sobre el persistent desafiament, estructural, de la desigualtat de gènere.

Des d’alguns sectors s’han expressat dubtes respecte de l’eficàcia i l’oportunitat d’una mesura com aquesta per reivindicar la igualtat efectiva. Se li ha atribuït una agenda oculta, diferent de la denúncia de la desigualtat de gènere, i se l’ha desqualificat com una vaga elitista.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Però els fets són sagrats i aquest 8 de març, en desenes de països europeus, llatinoamericans, als Estats Units, Austràlia, o la República de Corea, les dones estan convocades a una vaga de totes les seves activitats. Un dia sense la contribució, remunerada o no, de les dones. Com va passar a Islàndia el 24 d’octubre de 1975, aquesta vaga pretén fer visible que, si les dones paren, el món sencer s’atura. Aquella vaga va marcar un punt d’inflexió per als drets de les dones, i el país (avui al capdavant en igualtat) acaba d’aprovar una llei pionera contra la bretxa salarial.

El 2018 serà l’any de la primera vaga internacional de dones. Els canvis socials que han suposat la conquista dels drets i llibertats de les dones han sigut el resultat, en gran mesura, de les reivindicacions de les mateixes dones i de l’impuls del moviment feminista. Aquest 8 de març és el del #YoTambé, el del #MeToo. El de l’activisme feminista. El temps del silenci s’ha acabat.