Anar al contingut

ANÀLISI

Les possibles coalicions a Itàlia i l'amenaça a l'statu quo de la UE

DANIEL DAL ZENNARO

Les possibles coalicions a Itàlia i l'amenaça a l'statu quo de la UE

Carolina Plaza

Tot indica que s'acosta una aliança anti-UE populista, susceptible de canviar l'equilibri de poder a les institucions europees

Les eleccions italianes de diumenge van constituir l’últim test a la insurgència del populisme a Europa. I el populisme, habitualment, també és euroescèptic. Brussel·les recela dels resultats electorals al tercer país de la Unió Europea (UE), ja que la configuració del pròxim Govern afectarà els objectius d’aprofundiment de la integració i el futur de la proposta de Merkel i Macron. A més, les demandas de Brussel·les de més disciplina fiscal i estímul del creixement necessiten un Govern efectiu i favorable a la integració.

Malgrat que abans de la gran recessió l’opinió pública italiana acceptava àmpliament la integració europea i els partits que s’hi oposaven eren minoritaris, l’austeritat ha despertat el sentiment euroescèptic. L’última onada d’euroescepticisme ha sigut impulsada pel Moviment Cinc Estrelles (M5S), i endurida per la Lliga. Des del 2013, diversos partits, també Força Itàlia (FI) de Berlusconi, han jugat amb la idea de sortir de l’euro. Només el Partit Democràtic (PD) té una orientació europeista inequívoca.

La classificació

La ideologia influeix en la posició respecte a la integració europea, i produeix diferents classes d’oposició. Hi ha eurocrítics (donen suport al principi d’integració, però rebutgen les institucions o les polítiques); instrumentalistes (en contra del principi d’integració, però recolzen les institucions o les polítiques) i hi ha antieuropeus (rebutgen el principi d’integració, les institucions i les polítiques europees). Aquesta classificació es pot aplicar a les possibles coalicions per determinar en quin grau amenacen l’statu quo europeu.

Coalició Partit Democràtic i Força Itàlia (32,9% de suport electoral). És la configuració més estable per a la Unió Europea, ja que no suposaria cap canvi de l’statu quo i serien favorables a cooperar amb els socis i les institucions. Els resultats electorals obliguen a descartar aquesta coalició com a possible.

Coalició Força Itàlia i Lliga. (31,9%). Aquesta coalició seria menys estable que l’anterior a ulls de la UE, ja que implicaria canvis en l’statu quo en relació amb la integració europea. Un Govern de FI (eurocrític) i la Lliga (antieuropeu) assegura un to més agressiu que l’actual, especialment si la Lliga és el soci majoritari, com indica el resultat electoral. A més a més, aquestes formacions mantenen posicions diferents al voltant de temes clau de la UE. Per exemple, la Lliga es va oposar al mecanisme de reubicació de refugiats, mentre que FI hi va donar suport. Per això, si es donés aquesta coalició, s’augura una batalla interna per adoptar una posició coherent en afers europeus.

Coalició M5S, Lliures i Iguals (35,2%). La coalició d’esquerres és la menys probable, però reforçaria l’aversió d’Itàlia envers les polítiques pressupostàries estrictes i el lliure comerç, cosa que portaria una postura de més confrontació amb Brussel·les. El M5S barreja elements propis de l’esquerra més assistencial i de la dreta, com és el cas de la posició sobre els immigrants. Al Parlament Europeu, no obstant, ha mostrat un perfil baix al voltant de qüestions com ara la crisi de refugiats i les relacions d’Itàlia amb la UE i normalment està alineat amb l’esquerra radical. Tant l’esquerra radical italiana com el M5S han recolzat la introducció del mecanisme de reubicació de refugiats, més inversió en fonts d’energia renovable i s’han oposat a la negociació del CETA i el TTIP.

Coalició M5S i Lliga Nord (49,9%).  És la més inestable de les configuracions per a la Unió Europea, però a la vegada la que més suport electoral ha rebut. El fet que els partits tinguin posicions semblants al voltant de la integració tots dos antieuropeus) augura una posició discrepant al voltant de la reforma. Tant l’un com l’altre són molt crítics amb les polítiques de la UE, comparteixen una certa posició proteccionista comuna, així com una forta oposició a les regulacions pressupostàries i al CETA i el TTIP.  No obstant, tenen diferents visions sobre com ha de ser la UE. El M5S té una perspectiva transnacional més forta que la Lliga i ha suavitzat les seves propostes més radicals, com ara el referèndum sobre la pertinença d’Itàlia a la UE.

Els resultats posen de manifest les dificultats que es repeteixi un Govern de gran coalició que deixi fora els extremistes i sigui favorable a la integració. Més aviat sembla que s’acosta una aliança anti-EUpopulista, susceptible de canviar l’equilibri de poder a les institucions europees.