Harvey no usa pijama

1
Es llegeix en minuts
fcasals42357165 file   in this jan  8  2017  file photo  harvey weinstein ar180304164404

fcasals42357165 file in this jan 8 2017 file photo harvey weinstein ar180304164404 / Chris Pizzello

Potser a molts els deu semblar genial la idea de col·locar a 500 metres del Dolby Theatre, on s’han celebrat els Oscars, una estàtua daurada d’un senyor en pijama i batí que representa el caigut en desgràcia Harvey Weinstein. Segur que totes les grans figures de Hollywood –algunes de les quals deuen haver fet coses pitjors que el mans llargues de la Weinstein Company– aplaudeixen la iniciativa dels artistes Plastic Jesus –una espècie de Banksy especialitzat en intervencions urbanes relacionades amb el món del cine– i Joshua Ginger Monroe –artista conceptual dedicat a les instal·lacions–, que, aquesta vegada, han substituït la seva Nèmesi habitual, Donald Trump, pel lasciu productor, i és que aquesta gent reconeix un bon boc expiatori quan el veu i sumar-se al linxament general d’un altre sempre és una bona manera de passar desapercebut.

Notícies relacionades

A mi aquest assumpte em remet a la dita espanyola «a moro muerto, gran lanzada». Quan Harvey pintava molt a Hollywood, ningú s’atrevia a dir ni piu sobre els seus deplorables costums sexuals; ara que és un pària, qualsevol pot estomacar-lo i, a més, quedar com un ciutadà exemplar. La peça permet al vianant seure al sofà de Weinstein, i potser insultar-lo o pegar-li per unes monedes, com en els acudits de Forges, i volent fer justícia, el que fa és  acarnissar-se amb un subjecte que ha caigut amb tot l’equip, cosa que no em sembla un exemple de caritat cristiana.

I a sobre, l’estàtua no és fidel a l’original. El que es passava la vida en pijama i batí era Hugh Hefner, creador de Playboy, un gentleman erotòman sense res a veure amb el porc de Weinstein. Harvey era dels de barnús sobre la pell, convenientment obert per exposar el membre dret. Aquesta hauria sigut la representació adequada, però el Hollywood benpensant no hauria vist amb tan bons ulls la peça de Plastic Jesus i el seu compare, a qui proposo que portin a terme la meva idea amb algú com Dominique Strauss-Kahn, i li encolomin l’obra a l’FMI perquè la col·loqui en un lloc visible de la seva seu.