8-M, a favor de la dignitat

Fa temps que assistim a l’eclosió d’un nou feminisme que va prenent la forma, cada vegada amb més rigor i més implicació social, d’un moviment sustentat en notables tesis intel·lectuals que advoquen per una reivindicació que va molt més enllà del tòpic i que reclama el paper preponderant de la dona al segle XXI. És veritat que el feminisme militant es dreça com un humanisme radical a favor de la dignitat de l’ésser humà perquè, deixant a part els postulats teòrics, es presenta com una urgència.

«Ens estan matant», declara Leticia Dolera al reportatge que publica EL PERIÓDICO. I aquesta és una realitat inqüestionable. La violència masclista –la punta més tràgica de l’iceberg–, però també la discriminació laboral, la bretxa salarial, la permanència del patriarcat com a forma d’opressió, desemboquen en una lluita que de vegades té l’aparador del món de l’espectacle i que, en molts altres casos, amb més profunditat, es dona en el dia a dia del combat contra les injustícies constants i flagrants.

Per això mateix, la vaga convocada per al dia 8 de març es presenta amb dos objectius clars. Visualitzar els plantejaments feministes –a la feina, al carrer, a la llar– amb un #NosaltresParem que vol ser un toc d’alerta a nivell planetari; i portar al centre del debat polític un assumpte que ja no admet més demora. D’aquí la transcendència de les aturades anunciades el Dia de la Dona Treballadora.