Una presidència real i efectiva

Els privats de llibertat s'han de concentrar a defensar la seva causa

2
Es llegeix en minuts
jregue38104772 barcelona 19 04 2017 jordi sanchez presidente de la anc pres170629111052

jregue38104772 barcelona 19 04 2017 jordi sanchez presidente de la anc pres170629111052 / ALBERT BERTRAN

Passen els mesos i seguim estancats. Tenim un Parlament inoperant. Uns responsables polítics que són incapaços de procurar-nos un Govern efectiu i mínimament estable, més pendents de què diran els seus electors o seguidors que de dirigir les institucions justament.

No canvia res, excepte el relat dels que sí que van davant la justícia a retre comptes de les seves actuacions mentre exercien responsabilitats en el desenvolupament del procés. Aquests admeten sense embuts que tot era aparador i espectacle. També admeten que no van calcular bé (només ho explica la incompetència o el desconeixement) quina seria la resposta de l’actual Govern de l’Estat. I, sobretot, no els va importar gens mentir a la ciutadania.

S’ha d’insistir en això: els responsables del procés sabien que no tenia futur, que no tenia sortida possible en l’actual context juridicopolític i, tot i això, van continuar al capdavant del moviment institucional, arrossegant la ciutadania, estigmatitzant els que s’atrevien amb una «independència sí, però no així». I sí, tenim un Govern a Madrid que és sord i cec políticament; és, de fet, l’enemic polític perfecte: centralista, incapaç de fer política i posat en una espiral de nacionalisme espanyol. Però això no és excusa. La responsabilitat política dels governants passa per conèixer l’adversari polític i, a la vegada, mesurar molt bé les pròpies forces. I a Catalunya, ni una cosa ni l’altra: la classe política ens va mentir, els va mentir i va aïllar el dissident.

Mentrestant, seguim discutint si la persona que ha de ser investida president de la Generalitat ha d’estar present en la celebració del ple i si hi ha la possibilitat d’exercir la presidència des de la presó o amb un procés penal molt greu obert. No insistiré en la idea que la presidència i l’exercici del poder executiu requereixen presència. Això no impedeix que afirmi que seria contrari al dret de representació que es negués a Jordi Sànchez assistir al ple d’investidura i que no hi ha cap impediment jurídic perquè sigui investit president. Però això no m’impedeix pensar que és un error seguir entestant-nos en una presidència que no sigui real i efectiva.

Altres capaços

Notícies relacionades

No sembla oportú deixar una responsabilitat institucional així en mans d’algú que haurà de centrar els seus esforços a defensar la seva innocència davant els tribunals. La Catalunya independentista compta amb moltes altres persones capaces per fer-se càrrec del Govern, lliures d’investigacions que puguin, en el curt i mitjà termini, dificultar la seva funció executiva. Són elles les que s’han de posar al capdavant. Els privats de llibertat s’han de concentrar a defensar la seva causa.

Seguirem denunciant la desproporció de la privació de llibertat cautelar i els riscos de futures decisions judicials que així ho posin de manifest. Però la situació personal adversa dels presos preventius no els converteix en idonis per governar. Necessitem un Executiu sòlid i això passa per una presidència real i efectiva.