Anar al contingut

GUARDÓ AVALAT

Ha nascut un bon premi literari

JOAN CORTADELLAS

Ha nascut un bon premi literari

Isabel Sucunza

Raül Garrigasait ha guanyat la primera edició del Premi Òmnium de Novel·la

Que el premi no fa la bona notícia és una cosa que ja devem tenir tots prou clara. Hi ha premis que parlen més de la prolongació en el temps d’un vici, d’una pràctica editorial enganyosa pel que fa a la qüestió literària. Segons la lògica, un llibre premiat hauria de ser un llibre bo; així és com el gruix de la població lectora interpreta la faixa que indica que un volum ha estat mereixedor d’un guardó. El cas, però, és que hi ha guardons que es diuen premi quan haurien de dir-se campanya de promoció; són premis que són més premi per a la mateixa editorial que els atorga –per a la caixa, vull dir– que per a l’autor que els rep, que podria acabar confonent la seva condició regalada d’escriptor premiat amb l’estatus de literat, només accessible a uns quants amb talent, intel·ligència i molta feina de lectures i d’escriptura a l’esquena.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Que el Premi Òmnium de Novel·la no caigués en aquest tipus de pràctiques maldestres era una cosa que, amb els antecedents de premis desastrosos com ara el Sant Jordi en les seves darreres edicions, estava per veure des que fa uns mesos se’n va anunciar la creació, així que no és estrany que, la setmana passada, la (boníssima!) notícia que la novel·la guanyadora de la seva primera edició era Els estranys, de Raül Garrigasait, es rebés amb alegria i amb un cert punt d’alleujament generalitzats.

Aquesta novel·la de Garrigasait, que explica amb gràcia, amb prosa de la bona i amb tocs musicals ben trobats fins i tot, la història d’un prussià que, per circumstàncies de la vida, va a parar a Solsona en plena guerra Carlina, arriba a l’Òmnium avalada per un altre d’aquests premis que s’ha provat de fa temps com a net i de fiar: el Premi Llibreter.

Si aquest primer resultat del Premi Òmnium el llegim com una declaració d’intencions, toca només aplaudir-lo fort. ¡Llarga vida al Premi Òmnium! ¡Visca els sants de fusta! ¡Visca Els estranys!