L'ESCENARI POLÍTIC DEL PROCÉS

Comparacions odioses

Em cabreja el vincle que alguns, dins i fora de la política, estableixen entre el 23-F i el que va passar l'1 d'octubre a Catalunya

1
Es llegeix en minuts

L’intent de cop d’Estat del 23-F. / YOUTUBE / TVE

Com ja deuen saber, avui es compleixen 37 anys de l'intent de cop d'estat del 23-F, però no temin perquè no els penso posar una altra vegada aquell famós fragment sonor de Tejero entrant amb la pistola a la mà al Congrés i cridant "¡quieto todo el mundo!". No. Això a aquestes altures jo crec que ja sona fins i tot anacrònic. Per això em crida l'atenció, em preocupa i també em cabreja, per què no dir-ho, el vincle que des de fa setmanes -i avui amb més motiu- alguns, dins i fora de la política, estableixen entre el 23-F i el que va passar l'1 d'octubre a Catalunya.

A veure, a aquestes altures crec que està molt clara la meva postura personal respecte al nucli polític del procés: res, absolutament res es pot construir -la independència o el que sigui- saltant-se la llei a la brava i ignorant l'opinió de la meitat dels catalans. Això per a mi no admet cap dubte; ara bé, dit això ¿de veritat algú pot sostenir, insinuar, comparar o posar al mateix nivell un motí militar, amb trets i tancs als carrers, amb una votació ciutadana

¿És això el que necessitem per a la concòrdia, per curar ferides, per desescalar el conflicte?

Que el que hi va haver l'1 d'octubre no va ser un referèndum, i a més era una consulta il·legal, ja ho sé, però ¿va semblant al Tejerazo'? ¿Estem parlant seriosament?¿És això el que necessitem per a la concòrdia, per curar les ferides, per desescalar el conflicte? ¿Aquestes coses amb què després tothom s'omple la boca? ¡Per favor!

Notícies relacionades

A mi, per exemple, l'espectacle que estan fentels partits independentistes -després d'haver-se saltat la llei i d'haver mentit, perquè així ho han reconegut, als seus propis seguidors- a mi em sembla penós i tindrà les seves conseqüències judicials, sens dubte. Però no veig gens clara la presó preventiva per a alguns dels seus dirigents; ja ho vaig dir fa uns dies. I si a més resulta que per distingir-nos d'ells, per ser demòcrates o constitucionalistes, o patriotes o ho com vulguem dir, s'ha d'equiparar Tejero amb gent votant… doncs a mi que no m'esperin.

No sé on em deixa tot això, possiblement en terra de ningú, però és que segueixo convençut que no necessitem posar més gasolina al foc. De veritat, jo, modestament, ho veig així.