La Inquisició

La campanya #MeToo no és un tribunal de la Inquisició. Les dones que ara s'atreveixen a relatar els abusos o l'assetjament soferts no estan aixecant una pira per llançar al foc els heretges. Això ja ho van fer fa segles els homes poderosos amb aquells, la majoria dones, que no volien renunciar a la seva petita quota de poder o de llibertat. Llavors en deien bruixes.

No es tracta de criminalitzar el coqueteig ni de contemplar l'home com a enemic. Seria absurd. Són les nostres parelles, pares, fills, germans i amics. És una cosa bastant més senzilla. Es tracta de sembrar interrogants. Especialment en ells. ¿Podia haver fet més perquè a la feina es valorés igualment la tasca d'aquella companya? ¿Aquells acudits i comentaris que tantes vegades se m'escapen em farien gràcia si fos dona? I, si fos ella, aquesta nit, en aquest carrer, ¿em sentiria segura? ¿He intuït alguna situació d'assetjament i he callat? ¿Estic assumint la meva paternitat d'una manera justa? ¿Estic perpetuant rols de gènere desiguals?... ¿Per què he pensat tan poc en tot això durant tota la meva vida?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ni una simple campanya d'imatge ni un dard de ressentiment. #MeToo ha d'inspirar una reflexió col·lectiva. Un debat sobre els privilegis que arriben sense mèrits, només per tenir un cos d'home, i la discriminació que, injustament, encara carreguen les dones. Una invitació a qüestionar-nos els beneficis o perjudicis heretats.