Per una igualtat efectiva i real

Encara que les dades són molt dispars, en funció de l’entitat o el sindicat d’on provinguin i en atenció a diversos paràmetres, podem convenir que la bretxa salarial entre homes i dones se situa al voltant del 23%, una diferència de retribucions per una mateixa feina que dista molt dels càlculs optimistes del govern de Rajoy, que va exaltar l’opinió pública quan en una entrevista recent, al parlar de l’assumpte, va dir: «No ens fiquem en això». Ficar-se «en això» és commemorar avui el Dia Internacional per la Igualtat Salarial amb iniciatives com la del documental En brecha, un reportatge sobre la vida quotidiana de set dones que treballen en àmbits tradicionalment masculins i que no només exposen les seves queixes laborals, sinó una problemàtica molt més àmplia, referida per exemple a la conciliació, la maternitat, el micromasclisme, el sostre de vidre o l’accés al treball. 

Parlar de «bretxa salarial» no és només computar innegables i lamentables diferències, amb èmfasi en la concentració a cada tram salarial, que augmenten –i més encara en el sistema de pensions– amb els anys i amb l’edat de les treballadores, sinó també valorar que són les dones les que accedeixen en una proporció superior a feines més precàries i les que no tenen les mateixes oportunitats que els homes per desenvolupar la seva capacitat en places directives. La igualtat legal no és la real i avui és un dia excel·lent per reflexionar i lluitar contra això.