Excés de mordasses

La condemna al raper José Miguel Arenas Beltrán, Valtonyc, per delictes d’enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la Corona i amenaces no condicionals per unes cançons que va escriure i va pujar a internet amb accés gratuït ha coincidit en el temps amb la retirada d’una obra de Santiago Serra a la fira Arco en què es tractava Oriol Junqueras i els Jordis de presos polítics i ha generat una viva polèmica a les xarxes i als mitjans. Uns consideren que aquestes mesures són la conseqüència lògica dels «excessos» de la cultura actual, especialment animats per la facilitat de propagació dels continguts a través de les xarxes digitals. En el front contrari, es considera que aquesta acumulació d’incidents entorn de la llibertat d’expressió són el resultat de la política del Partit Popular i molt concretament de la reforma del codi penal que es va conèixer al carrer com a llei mordassa i que ha forçat els jutges a ser més intransigents davant algunes denúncies que busquen coartar la circulació de determinades idees. 

Sense cap mena de dubte, les dues posicions tenen motius per sustentar-se. L’entorn digital facilita, d’una part, la publicació de tota mena de continguts, amb menys filtres i amb menys control per part de les institucions representatives. Qualsevol pot publicar qualsevol barbaritat de manera que pot propagar-se amb tota impunitat. Amb tot, els que adverteixen d’aquests perills s’han de plantejar també si la via judicial, fins i tot amb penes de presó, i la prohibició són realment el camí adequat. D’entrada, a l’entorn digital, les condemnes provoquen un efecte de reverberació dels continguts que es consideren punibles. I de sortida, perquè l’únic que resulta efectiu a mitjà termini és la responsabilitat dels que publiquen, encara que ara siguin particulars o minoritaris. 

Els que adverteixen dels perills per a la llibertat d’expressió també tenen raó. La censura i la condemna haurien de ser l’últim recurs, esgotades totes les formes de mediació, i la presó difícilment dissuadirà ningú de les seves idees. La resposta a la sensació d’impunitat revestida de falta de respecte no pot emparar en cap cas formes institucionalitzades d’intolerància. Aquest camí empobreix a tothom i ataca drets fonamentals.