1
Es llegeix en minuts
mbenach42221897 epa2968  duma  siria   20 02 2018   edificios destru dos tra180220191910

mbenach42221897 epa2968 duma siria 20 02 2018 edificios destru dos tra180220191910 / MOHAMMED BADRA

No és la primera vegada. L’agost del 2013 el règim sirià ja va matar amb gas sarín més de 1.300 habitants de Ghouta oriental... i no va passar res. Per això ara, quan les víctimes mortals del conflicte sirià ja superen les 400.000, gairebé sorprèn que una nova massacre puntual, en què «només» s’han comptabilitzat uns quants centenars de morts, acapari l’atenció mediàtica internacional (però no la política).  

Notícies relacionades

Potser és que el que passa en aquesta zona, convertida durant anys en una falca veïna a la capital des d’on els anomenats rebels –quan en realitat són gihadistes de Haiat Tahrir al-Xam i de Jaix al-Islam– tracten d’impedir el control total de Damasc, visibilitza més que mai el que ja se sap. És a dir, que ja s’accepta sense remei que el règim té guanyada la partida i ara se li permet eliminar els puntuals reductes de resistència, com també ho fa a la província d’Idlib o a les proximitats dels Alts del Golan. Que, a més a més, ningú pensa moure ni un dit per defensar una població civil indefensa, atrapada entre actors armats que violen sistemàticament les regles de la guerra. Que, en definitiva, és preferible una estabilitat imposada pel més fort, encara que això comporti tornar a somriure al dictador sanguinari i decebre una ciutadania que es va mobilitzar en clau democràtica, abans que obrir la porta a processos que alterin substancialment un statu quo del qual fa dècades que ens beneficiem, tant Occident com els sàtrapes locals.

Vist així, i més enllà de les tan altisonants com buides crítiques contra Baixar al-Assad, l’únic que podem donar per fet, quan ja s’entreveu l’ofensiva terrestre que seguirà a la fase de bombardeig artiller i aeri, és que es tornarà a mirar cap a una altra banda mentre es massacra les prop de 400.000 persones atrapades en aquest setge. I molt aviat a ningú li interessarà recordar el que tant allà com a Alep, Raqqa, Deir Ez-Zor, Homs i tants altres llocs de Síria ha passat els últims set anys.