24 d’oct 2020

Anar al contingut
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal

Un himne amb lletra fa plorar més

Ferran Monegal

Excitació al telehipòdrom: la lletra de l'himne d'Espanya que s'ha inventat Marta Sánchez ha causat un entusiasme colossal. Algunes dames d'Amigas y conocidas (TVE-1) vibraven d'emoció. En particular Isabel San Sebastián. Exclamava: «És fantàstica. Sublim. M'hi identifico. Després d'això, ¡a veure quan tornaran a contractar Marta a Catalunya o al País Basc! ¡La setmana dels tres dijous!». O sigui, aprofitant per fúmer garrotada als díscols nacionalistes, tal com era d'esperar. A Al rojo vivo (La Sexta), l'agitació era d'una altra mena. Clau irònica. Amb sentit de l'humor. Ferreras li deia a Cristina Pardo«Crec que Rajoy s'ha posat com una moto». I Cristina repuntava: «Sobretot Esteban González Pons. Viu a Brussel·les, té enyorança i diu que l'himne sense lletra no li produïa llagrimotes».

Va aparèixer després el mateix González Pons en pantalla i s'alegrava que l'himne ja tingués lletra perquè així podia plorar més a l'escoltar-lo. I va advertir que ja ha demanat públicament a Change.org que Marta l'interpreti en la final de la Copa del Rei, «com fan els de la Super Bowl». Home, això que un himne amb lletra desborda l'emoció i et fa plorar més, és opinable. L'avantatge d'un himne sense lletra és que el pots adornar amb els versos que et doni la gana. La versió que van fer a El intermedio del tema de Los Manolos, Amigos para siempre desde Huelva a Cadaqués, va ser molt enginyosa i celebrada. Aquí el més tremendo és que l'ocurrència lletrística de Marta Sánchez sigui utilitzada com a arma llancívola en aquesta guerra que hi ha muntada. Al nostre canari flauta Papitu, que de música en sap un niu, els himnes patriòtics no li agraden gens. Al sentir-los, plora. Però no pas d'emoció com González Pons. Plora per tot el contrari.

L'IMAM .- No he vist al 30 minuts (TV-3) sobre l'imam terrorista de Ripoll cap base o dada probatòria que avali les sospites de terrorisme d'Estat que s'insinuen des d'alguns àmbits del processisme nostrat. Van advertir que tenia contactes amb el CNI i van llançar una pregunta a l'aire: «¿Seguia col·laborant amb els serveis d'intel·ligència espanyols mentre preparava l'atemptat?». Però el documental no aclareix aquest interrogant. Celebro que no s'hagin llançat a l'aventura especulativa. El cas de l'imam Es Satty està sota secret de sumari. La prudència aconsella esperar.