Anar al contingut

MIRADOR

Sota pressió

Sota pressió

Esther Vivas

Els tempos judicials i el debat sobre qui presidiriá la Generalitat marquen l'agenda política catalana, però es deixa de banda el que és més important

Ni Marta Rovira ni Marta Pascal aniran finalment a la presó. Això significa un important alleujament per a l'independentisme. El jutge Pablo Llarena semblaria que aixeca en part el peu de l'accelerador, després de negar la llibertat sota fiança Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Veurem què passa amb la resta de declaracions aquesta setmana. No obstant això, l’atac contra drets i llibertats democràtiques bàsiques a Catalunya i, no ho oblidem, també al conjunt de l’Estat, és tan ferotge que encara que no hi hagi nous polítics entre reixes la situació és molt greu.

L’estratègia de defensa de l’independentisme ha seguit la mateixa línia argumental que la dels anteriors acusats, a excepció de Mireia Boya, assenyalant que la declaració d’independència era un acte simbòlic. Però acatar el marc constitucional tampoc ha servit de gaire i només contribueix a desmoralitzar la base social independentista. Hi ha decisions que semblen estar preses d’antuvi, i responen més a interessos polítics que a criteris judicials, i al contingut de les resolucions del jutge Llarena em remeto.
  

Els que diuen que el sobiranisme divideix són els que utilitzen elements de cohesió com la immersió lingüística per dividir i treure'n rèdit 

Tancament autoritari

 Al marge de les declaracions davant el jutge d’aquesta setmana, l’ofensiva de l’aparell de l’Estat no disminuirà. Els que avui estan a la presó hi continuaran fins que el Govern espanyol vulgui. La llei, com hem vist, s’està utilitzant de manera arbitrària, s’inventen delictes, enmig d’una impunitat absoluta per part del poder. Les conseqüències són la indefensió dels que són acusats, i el deteriorament del sistema democràtic. Un brusc intent de curt termini de tancament autoritari per sobre de la crisi de règim, sense oferir cap solució a les causes que l’han provocat.

La pugna entre PP i Ciutadans per ostentar el lideratge de la dreta accentua la involució política. La proposta dels populars per ampliar el nombre de delictes penats amb presó permanent revisable va en aquesta direcció: fidelitzar el votant de dretes, i no només.  I la demanda d'incloure una casella per a l'escolarització vehicular en castellà a Catalunya, a proposta del PP, busca guanyar terreny a Ciutadans, en el que és un dels seus principals cavalls de batalla: la llengua. En definitiva, els que diuen que el sobiranisme divideix són els que utilitzen elements de cohesió com la immersió lingüística per dividir i treure rèdit partidista d’acord amb una política identitària, que no es presenta com a tal.

Final d’una etapa

Mentrestant, l’independentisme segueix atrapat entre la repressió policial i la competència interna amb vista a formar govern, però sense rumb a mig i a llarg termini. Els tempos judicials i el debat sobre qui presidirà la Generalitat, i quan, marquen l’agenda política catalana, però s’obvia el que és més important. ¿Es vol formar govern per a què? ¿Quin és el full de ruta del futur president? Aquells que estan al capdavant de les negociacions ni saben ni contesten. Tota una etapa s’ha acabat però l’independentisme, que va quedar desbordat per 
la imprevista empenta des de baix de l’1-O, no sap definir com serà la propera.