Fiscalia no preveu, per endavant, demanar presó per a Rovira, Pascal, Mas i Gabriel

A partir dels relats de Raymond Carver, Robert Altman va edificar, als anys 90, la seva altament recomanable pel·lícula Short cuts (Vides creuades, als cines espanyols). En aquest film, les històries petites d’una sèrie de personatges i les grans, del territori que habitaven, la ciutat de Los Angeles, s’entrellaçaven com cadenes d’ADN. S’ha parlat molt de la separació de poders a Espanya, pel que fa a la voluntat o no de l’Executiu de Mariano Rajoy d’interferir o no en l’acció de la justícia, però les últimes setmanes ha tingut lloc un fenomen diferent. La citació del Tribunal Suprem per a aquesta setmana de personatges clau en l’entramat independentista, just en el moment en quà aquest bàndol negocia o discuteix sobre com, quan i sobretot qui ha de ser ungit com a president, ha provocat que el procés cap a la investidura es faci un cabdell amb el procés judicial.

Les dues Martes, Rovira i Pascal, totes dues de Vic i totes dues, ara mateix, líders dels seus partits (això sí, amb matisos, la republicana per delegació del líder empresonat, Oriol Junqueras), seran les primeres a declarar avui davant el jutge Pablo Llarena. ¿Quin serà el seu destí? Segons ha pogut saber aquest diari, la fiscalia no té decidit per endavant demanar que se les empresoni, sinó que dependrà del que declarin. Una xcosa semblant al que va passar amb qui va obrir, la setmana passada, aquesta tanda de declaracions, Mireia Boya, de la CUP.

PETICIÓ DEL JUTGE

I és que, segons recorden aquestes fonts, no va ser la fiscalia qui va sol·licitar aquestes compareixences, sinó que van ser demanades d’ofici pel mateix jutge el 22 de desembre (l’endemà de les eleccions catalanes). Transcorreguts dos mesos des d’aleshores, sembla clar que no concorre en aquest cas el risc de fuga o de reiteració delictiva, ni tampoc de destrucció de proves, els motius pels quals, amb la llei a la mà, es pot decretar la presó  incondicional provisional.

    

I tombant la mirada enrere, convé recordar que Llarena només ha mantingut la presó de Junqueras, se suposa que com a líder d’aquell presumpte moviment sediciós; la de Joaquim Forn, pel seu poder sobre els Mossos, i la dels Jordis, per la seva capacitat de mobilització ciutadana. La resta de la Generalitat i de la Mesa del Parlament estan lliures sota fiança.

    

És cert que res és matemàtic i que si aquestes eren les intencions de l’alt tribunal divendres passat, la publicació a EL PERIÓDICO que Anna Gabriel era a Suïssa preparant la seva defensa, i l’obºertura del gran interrogant sobre si compareixerà dimecres o no, poden canviar l’òptica del jutge.

RISC REPUBLICÀ

Més enllà de les Martes, i igual que elles perquè expliquin la seva eventual pertinença a l’anomenat comitè estratègic que va desenvolupar l’1-O, és possible que  l’expresidenta de l’AMI, Neus Lloveras, i l’expresident Artur Mas, declararan demà. I s’espera que Anna Gabriel ho faci dimecres.

    

De tots ells, la que més risc assumeix  és potser la secretària general d’ERC. Mentre Pascal apareix desbordada per Carles Puigdemont i la seva voluntat de ser investit president sigui com sigui, a la qual cosa ella, via mitjans de comunicació, oposa arguments «realistes», Rovira és ara mateix el cap visible d’ERC.

    

No és casual que en les últimes setmanes el frenesí negociador entre Junts per Catalunya i ERC hagi baixat el pistó. I és que presentar-se davant Llarena amb un pacte acabat de sortit del forn amb l’expresident, nia que sigui per investir-lo simbòlicament, no seria la millor carta de presentació.

    

N’hi ha prou de recordar el disgust que va generar a les files republicanes que l’entorn de Puigdemont difongués la reunió de l’expresident amb Rovira a Brussel·les i com la republicana va tenir molta cura de no repetir visita, fa poques setmanes, deixant en mans dels seus col·laboradors l’exploració del pacte.

    

A ERC contenen la respiració i no volen donar res per decidit. Confique Rovira no vagi a la presó i es neguen a revelar quin seria el seu pla C, en cas que el president i la secretària general del partit quedessin reclosos. En tot cas, només deixen anar un lacònic «està tot previst», però no detallen res més, potser per no cridar el mal temps.

UNGIDA I RECONFIRMADA

Convé recordar que Rovira ha sigut ungida com a líder real per Junqueras, abans de les eleccions, i reconfirmada pel mateix líder quan, després de  la campanya, va planar algun dubte sobre aquesta successió.

    

Fonts d’Esquerra consultades per aquest diari han assenyalat que no creien que el cas Gabriel pogués perjudicar els interessos de Rovira. «En cap atestat transcendent de la Guàrdia Civil es diu res destacat de la CUP». Segons altres veus, les autoritats judicials són conscients que en tot el que va envoltar l’1-O, «els anticapitalistes sols van tenir un paper clau a promoure que la gent s’acostés als col·legis on s’anava a votar els dies previs al diumenge dels fets».

     

¿Es desencallarà  la investidura després de la segona tanda de declaracions davant Llarena? Que s’hagi reduït el ritme negociador no significa que hi hagi un acord a les portes i s’estigui esperant que passi la visiti al Suprem per donar-lo a conèixer. Fonts coneixedores de la negociació han apuntat que la clau segueix sent que Puigdemont faci un pas al costat, cosa que li demana ERC, però també el PDECat, almenys pel que fa a president executiu.

    

De moment, l’expresident no ha donat mostres de flaquesa i segueix en el seu interès, sense reparar en situacions judicials sobrevingudes, com les que se li podrien generar al president del Parlament, Roger Torrent, o les ja conegudes de Rovira.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

    

En qualsevol cas, l’acord encara sembla llunyà. Segons aquestes fonts pròximes a la negociació «falta molt per acordar què s’ha de fer en aquesta legislatura [pla de govern] i l’estructura del Govern de la Generalitat, és a dir, qui fa què».