'Bondage', sadomaso, dominació i feminisme

L’altre dia un subjecte estava intentant convèncer-me que havia d’anar a veure  '50 sombras liberadas'. Deia que aquesta saga havia fet dos grans favors. A les dones, perquè ens permetia expressar lliurement la nostra sexualitat. I a la comunitat BDSM, perquè visibilitzava les seves pràctiques.

¿Perdonaaaaa?

Aclarim primer per què el BDSM proporciona plaer: Tots coneixem algú a qui li encanta el menjar exageradament picant, o a un altre que corre maratons o fa escalada. Tots coneixem un masoquista legitimat socialment. I això és perquè, científicament parlant, la línia que separa dolor i plaer no està ben delimitada. Les dues sensacions activen circuits neuronals. De plaer i dolor. Circuits interconnectats i que es poden anul·lar mútuament.

Perquè la valència positiva o negativa de les emocions no depèn d’una neurona en si, sinó de les seves connexions amb altres neurones en altres parts del cervell. A més, les dues sensacions, dolor i plaer, alliberen dopamina i endorfines, uns opiacis naturals dels quals se serveix el nostre sistema nerviós per contrarestar el dolor i la por.

Per entendre’ns, si una persona està excitada sexualment, i per tant sent plaer, no percebrà un cop com a dolorós, sinó com a agradable, perquè el seu circuit estarà connectat en mode plaer. Això ho pot entendre perfectament un no masoquista.

¿Has tingut alguna vegada un polvo salvatge i l’endemà t’has trobat que tenies xuclets al coll i blaus a les cuixes? Si és així, ¿mentre estaves practicant sexe et va doldre que et succionessin el coll o et donessin cops? No, de fet, ni te’n vas adonar. Els teus circuits de plaer no només van anul·lar la sensació de dolor, sinó que la van interpretar com a plaer. Però si et dones un cop contra la taula que et deixa un blau i el cop s’ha produït en una situació neutra, segur que veus estrelletes de colors i jures en arameu.

Per una altra part, hi ha persones que arrosseguen el llast d’una educació sexual repressiva i que se senten malament practicant sexe, perquè ho associen a vergonya o culpabilitat. Aquestes persones poden disfrutar del sexe en un entorn BDSM adoptant un rol submís, perquè així la culpa desapareix, ja que simbòlicament és l’altre el que les obliga. Encara que ells en el fons sàpiguen que es tracta d’un joc, d’una representació.

Però la pel·lícula suggereix que a Christian Grey li agrada el BDSM perquè va tenir una mare que no s’ocupava d’ell i perquè va patir abús sexual de petit. Una concepció conservadora del sadomasoquisme en què s’assumeix que el dominador/home està malalt/conflictuat i la submisa/dona se sacrifica per donar-li plaer. Però el BDSM és un fet molt comú, no cal justificar-lo amb una infància difícil. Ni s’hi ha de jugar per complaure un altre. El que és sa és que les parelles que trien jugar a BDSM ho facin de mutu acord, perquè hi troben plaer, i res més.

Però el que és aberrant és que una dona firmi un contracte en què s’estipula que la relació de domini i submissió va més enllà d’un joc i una pràctica sexual, i s’estén a tots els aspectes de la seva vida. És el cas de Christian Grey, que intenta controlar cada aspecte de la vida d’Anastasia Steele, fins i tot què menja i quant beu. I que, per contracte, pot fer amb ella el que vol quan vol perquè bàsicament és el seu amo.  

Noies, si un home et diu: «Ets aquí perquè soc incapaç de deixar-te sola» (l’hi diu Christian a Anastasia en el minut 0.28 de la primera entrega), si descobreixes que t’ha posat un GPS al mòbil, si ven el teu cotxe sense el teu consentiment, si es presenta sempre on ets per sorpresa, si compra l’empresa on treballes, si coneix les teves dades bancàries… ¡Canvia el pany de casa, canvia de feina, de banc i d’itineraris! Denuncia’l per assetjament i demana, per si de cas, una ordre d’allunyament.

I molt important: si en cada relació sexual vol jugar al BDSM i si sempre vol ser el dominant, aquest noi té un problema. El BDSM és un joc més en què hi sol haver intercanvi de rols. Però si és l’única pràctica sexual que pot fer… Lleig, molt lleig. A més d’avorrit.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Ah, i per cert, que us quedi clar que si us trobeu un sonat com Grey la força del vostre amor no el salvarà. 

L’amor, per si mateix, no salva a ningú. La teràpia, sí.