Ana Botín a Twitter

Ana Botín es va estrenar Twitter el 8 de febrer passat amb una salutació trilingüe en anglès, espanyol i portuguès: «Hello, hola, bom dia», que va ser ràpidament aplaudit pel CEO de la xarxa social, Jack Dorsey. La presidenta del Santander, considerada la dona més poderosa d’Espanya i una de les més rellevants en el mapa financer mundial, explica que ha decidit utilitzar Twitter per aprendre’n d’altres i compartir les seves opinions. «A més de finances i del Santander tinc altres interessos sobre els quals tuitejaré: l’educació, l’emprenedoria i el futur del treball, la capacitat transformadora de la tecnologia digital, el creixement inclusiu, els esports, el ioga… fins i tot el te». En poc més d’una setmana, Botín ha acumulat 15.472 seguidors en 18 tuits, gairebé igualant la presidenta de la cadena de supermercats Dia, Ana María Llopis, que en té 17.349 i tuiteja des del 2008. 

A l’Ibex 35 hi ha molt pocs executius que s’hagin atrevit a fer el salt a la xarxa social. El més actiu és el conseller delegat de Telefónica, José María Álvarez-Pallete (64.769 seguidors), que tuiteja sobre les seves dues grans passions: la tecnologia i el running. Amb ell completen l’exigua llista la presidenta de Siemens-Gamesa, Rosa María García (11.600 seguidors) i el president d’Acciona, José Manuel Entrecanales (7.415).

La decisió de Botín d’entrar a Twitter no ha sigut cap rampell. La xarxa confereix notorietat, però també és un territori hostil en el qual qualsevol pot ser blanc de crítiques, a vegades fundades i a vegades no. 

Els executius que aposten per estar a Twitter s’exposen a ser blanc de judicis negatius de clients, proveïdors i competidors. Però si ho fan bé poden usar aquest espai per obtenir justament el contrari, per construir-se un perfil propi i modern, mostrar-se més pròxims amb opinions i recomanacions, i llançar missatges que arribin a la societat per demostrar que la classe empresarial no viu  reclosa en un fortí aliena al que passa cada dia al món.

La nova generació de directius de l’Ibex 35, successors d’Emilio Botín o César Alierta, tenen un estil més anglosaxó, amb més tirada per la tecnologia i menys pel poder polític. Però, a més, simbolitzen l’avançada de la renovació de tota una promoció d’executius que durant diverses dècades han liderat les grans companyies espanyoles. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No és que tenir compte de Twitter modernitzi per art de màgia un alt directiu. És el fet que el tingui el que diu bastant de la seva forma de veure el món i la seva actitud cap a l’entorn global de l’empresa. I, a més, permet assabentar-se de quins temes són polèmics o interessants/indignants per als clients. Un camí bastant necessari per aprendre i millorar.