Aires de canvi broten a l'Iran

La necessitat de canvi a l’Iran és cada vegada més evident, encara que això no vulgui dir que l’obertura d’una nova etapa política i social estigui a tocar. De moment, hi ha el ferment en un país majoritàriament molt jove regit per uns clergues vells. Primer van ser les moltes manifestacions del mes passat, fruit del malestar creat per les expectatives frustrades que va obrir l’acord nuclear firmat amb les grans potències a canvi de l’aixecament de les sancions econòmiques. Els beneficis d’aquella obertura econòmica s’han perdut pel camí abans d’arribar a la gent posant de manifest la corrupció del règim.

Aquestes protestes van desaparèixer de la mateixa manera que van aparèixer, però han tingut dos efectes importants. Un, la de mostrar la debilitat del president Hassan Rouhani, que havia sigut la gran esperança del canvi però que està lligat de peus i mans per la superestructura religiosa del país que és la que en realitat governa. L’altra conseqüència és la d’haver aconseguit que molts iranians i en particular les dones hagin perdut la por de sortir al carrer exposant-se a ser detingudes com ho han sigut al voltant de 30. La rebel·lió que es viu al país contra l’obligatorietat del vel, l’ominosa imposició que retrata millor una societat dominada per una teocràcia masclista, hauria sigut impensable fa pocs anys. La societat està dividida sobre aquesta qüestió, però la protesta ha sortit al carrer.