L'anticor de les plataformes de lloguer

Són les dotze del mgidia. Dues noies carregades amb maletes surten de la casa que acaben de remodelar al passatge on és la llibreria on treballo. Ara són les cinc de la tarda. Hi arriben tres noies que semblen fotocòpies, amb maletes i tot, d’aquelles d’abans. Cap a les set de la tarda, passa en Ramon, que té un negoci de reformes aquí al costat, i em crida: «¿què fas, noia?». «¿Saps si l’han llogat ja?», li pregunto assenyalant la casa. «Ni idea», em respon; «li han fet una reforma de collons, això sí. Hi vaig entrar un dia que hi havia els paletes. Té dos pisos, una terrassa de puta mare, tot moblat...». «¿Quin número del passatge és aquest?», li pregunto. «No ho posa», diu, «però deu ser el 12, igual que el del costat, que és el mateix edifici», dedueix.

Entro a la llibreria i busco l’adreça a diferents webs de lloguer vacacional. No la trobo. Sí, en canvi, tots els detalls i fotografies d’un pis d’aquí al costat, a la cantonada, al carrer del Parlament. Té dues habitacions, capacitat per a quatre persones i es lloga per 61 euros la nit. Faig la multiplicació ràpida: si el tinguessin llogat tot el mes sense interrupció, s’embutxacarien gairebé 2.000 euros en temporada baixa; en temporada alta, segons indica la mateixa web quan esculls dates dels mesos de Setmana Santa, estiu i Nadal, pujaria a entre 2.700 i 3.000. En els comentaris que ha deixat a la mateixa web gent que ha passat per allà es llegeix que és un quart pis en lloc d’un segon com indica l’anunci, que no hi ha ascensor i que els veïns són antipàtics. Antipàtics.

La web de l’Ajuntament

Passa en Víctor, un amic, veí del barri. Li explico la història de les noies amb maletes, la conversa amb el Ramon i els quatre números que he fet. Em diu que hi ha una web de l’Ajuntament on es pot saber si són pisos amb llicència d’activitat turística o no. La busco, hi fico l’adreça; hi fico el 12 i no consta com a pis registrat per a aital propòsit. Per si el Ramon anava equivocat i no és el 12, hi fico tot el passatge, sense números. La màquina em diu que no hi ha cap pis amb llicència a tot el carrer (és un passatge petit). Veig que al costat hi ha un botó que diu «denunciar». Li dic al Víctor: «Hosti, tu, com ens hem de veure: ens han convertit en policia. En defensa pròpia, això sí».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Qui no vulgui veure que la possibilitat de guanyar més de 2.000 € mensuals per un pis que llogat per viure-hi no passaria dels 800-900 –i ja seria car– afavoreix la inflació del preu de lloguer de l’habitatge, és que o bé és un dels qui en fan negoci o bé és un dels qui tenen dues coses: un lloc propi on viure i zero solidaritat amb qui no.

Com que al llarg de la tarda he anat mirant webs de lloguer de pisos per dies, a la nit, en tornar a connectar-me, em comencen a saltar tot d’anuncis de plataformes que s’hi dediquen. Em molesten especialment els d’Airbnb perquè fan servir missatges del tipus: «Si llogues per dies, ajudes a pagar el lloguer a gent que potser no hi arribaria amb el seu sou». ¿Com gosen tenir la barra de fer servir missatges que apel·len directament als sentiments humans quan el seu propi logo és un cor invertit?