Anar al contingut
Condemna preventiva a Sandro Rosell

Condemna preventiva a Sandro Rosell

Iosu de la Torre

Els advocats renuncien a demanar que surti en llibertat fins al judici, esgotats per la inclemència de la jutge Lamela

Els amics de Sandro Rosell han decidit trencar el silenci que envolta l’embolic judicial en què està atrapat l’expresident del Barcelona. Volen reivindicar el seu nom, que sigui un clam.

La inclemència dels jutges de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, fidels col·legues de Carmen Lamela, la magistrada que el va enviar a la presó, ha noquejat l’equip d’advocats que defensa qui va ser el president més votat en la història del Barça. Gairebé nou mesos a Soto del Real (Madrid) han convertit la presó preventiva en condemna preventiva. Així ho consideren, aterrits, els amics de Rosell.

El llarg empresonament i les sis vegades en què ha sigut rebutjada la petició de posada en llibertat fins que arribi el judici, han esgotat els recursos jurídics que utilitzen els advocats per treure el client de la presó. Ja no tornaran a sol·licitar clemència. Es resignen a esperar que se celebri el judici, lluny de la sala i de Carmen Lamela. No hi ha data. Avui calibren si convé demanar el trasllat a Quatre Camins.

Sandro Rosell està rebent un tracte incomprensible, sosté Pau Molins. L’advocat ha intentat que els jutges es treguin de sobre els supòsits i s’ha trobat amb un mur. Els mateixos que van entendre que l’amo de la federació de futbol, Ángel María Villar, podia esperar el judici des de casa seva, els que van deixar anar l’expresident madrileny Ignacio González amb una fiança i una polsera de control en un turmell, els que van ser comprensius amb Millet i Montull, no accepten la mateixa sort per a Rosell. «El tracten pitjor que a un terrorista», se sent davant l’excepcionalitat que se’l privi de llibertat tant de temps quan no es tracta d’un delicte de sang ni d’apropiació de diner públic. Insisteixen que el presumpte delicte el va cometre al Brasil i a l’Aràbia Saudita, no a Espanya.

Els amics de Rosell volen que se sàpiga que en algun lloc hi ha una mà negra que ha decidit castigar-lo perquè és un personatge famós des de la seva època presidencial, perquè és un geni dels negocis, perquè és català i catalanista («però no independentista»). ¿Una versió, una altra, de les teories de la conspiració?

Per demostrar l’intangible davant la falta de proves subratllen que la justícia espanyola no respecta els paràmetres internacionals. Que l’embolic de les comissions (15 milions d’euros) va passar fora de territori espanyol. Que la Guàrdia Civil va aprofitar una alerta de l’FBI sobre Rosell a compte del Fifagate per investigar-lo i caçar-lo en fals.

 Ressona el nom de Ricardo Teixeira, expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, com el personatge que va enredar Rosell, que té la sort que les autoritats del seu país es resisteixin a entregar-lo als Estats Units. Que els jutges li prohibeixen fer servir el català en les seves declaracions. Que en gairebé nou mesos, Lamela no l’ha tornat a citar.

Cansat, sense reserva

Els amics de Sandro Rosell estan molt preocupats per la barbaritat de mantenir-lo a la presó. L’audàcia i la valentia que transmetia a l’estiu s’ha ensorrat. «Està fet caldo!», comenten. Orina sang, però no vol anar al servei mèdic perquè «no se’n refia». En una carta recent a una amiga li confessa que «se m’està acabant la reserva». Sempre portava el dipòsit ple. Rosell s’ha acostumat a la cruesa de l’hivern, tan sever com el del seu estimat Àger (la Noguera), on va créixer lliure.

A Soto del Real només hi ha calefacció dues hores al dia. Com la resta dels reclusos, escalfa el matalàs del llit amb ampolles d’aigua calenta. Dues mantes són insuficients. L’anorac i els pantalons que feia servir a les pistes d’esquí li serveixen de pijama. Li han sortit penellons de tant fred.

El patiment de Joan Besolí

El ciutadà Rosell està fotut. Juntament amb ell, el seu soci, l’advocat andorrà Joan Besolí, amb qui l’Audiència Nacional tampoc ha cedit per deixar-lo lliure uns dies per poder atendre el seu fill. El mes de maig passat, el xaval va tenir un accident que el va deixar invàlid. Besolí no ha obtingut ni un permís per estar amb el seu fill ingressat a la clínica Guttman, de Barcelona.

Carmen Lamela és la mateixa jutge que va ordenar l’ingrés a la presó de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, la que manté empresonats més de 450 dies els veïns d’Altsasu que es van barallar amb uns guàrdies civils en un bar de matinada.

0 Comentaris
cargando