La reconquista del Port Olímpic

L'alcaldessa Ada Colau torna a apropar-se a Pasqual Maragall. I ara pot haver trobat el projecte perfecte per encarar un difícil i dur final de mandat: la transformació del Port Olímpic, una reforma integral que espera que li doni una mica d’aire i una mica de pau política a l’Ajuntament. Però sobretot que li serveixi de llegat.

Si el 92 Maragall va guanyar terreny al mar en benefici de la ciutat, ara Colau vol posar al dia aquell projecte. Es planteja reconquerir aquest territori que el turisme més low cost i l’oci més salvatge ha pres als barcelonins. Passar dels locals nocturns als diürns. Del gin tònic de garrafa a la paella familiar i a la nàutica. 

Al Port Olímpic hi ha concentrada la pitjor cara del turisme. Alcohol en excés, un oci gens cultural, carteristes, utilització de la dona com a reclam. La majoria dels locals de la zona s’anuncien amb fotos de festa, beguda, noies guapes i rialleres i plats de marisc amb molt de photoshop. Una imatge molt diferent de la realitat. Passejar per allà de nit convida a agafar fort la bossa i caminar ràpid. Per seguretat i per deixar de sentir la intensa i constant pudor d’oli refregit que deixen anar les xemeneies dels restaurants. Una olor que diu molt de la qualitat i de la precarietat de les cuines.

Molts diners i pocs resultats

Que el Port Olímpic és un dels llocs més cutres de la ciutat ho saben molt bé els veïns. Van anar a viure a un barri nou, al costat del mar, però fa anys que presencien des dels balcons com es degrada la zona. Han pogut contemplar i denunciar escenes de sexe explícit, esquivar i olorar excrements i altres restes biològiques i sentir crits de baralles, algunes amb resultat mortal. 

L’ajuntament de Barcelona hi ha enterrat diners i diners en forma d’agents cívics que de poc han servit. Ha netejat més i ha regat més el terra per fer incòmode el botellon, ha posat més il·luminació, ha restringit la circulació, ha incrementat les patrulles de la Guardia Urbana, ha precintat locals i terrasses però res ha funcionat en aquesta zona on les normatives municipals semblen no existir. Les mesures han pal·liat però no han pogut revertir el que allà s’ha fet malament. S’han donat llicències a locals que no les mereixien i no s’hi han fet suficients controls.

Notícies relacionades

Barcelona esborrarà el degradat Port Olímpic per reinventar-lo com a eix nàutic i ciutadà

Illa, malgrat Sánchez

Ara aprofitant la fi de la concessió, es vol capgirar el model. Tornar-lo a la gestió pública. Caldrà veure si encara s'hi és a temps. Si els clients del Port Olímpic conqueriran un altra zona de Barcelona o bé marxaran a una altra ciutat on trobin permissivitat sense límits. 

Amb l’anunci de la transformació del Port Olímpic m’han vingut al cap les contundents paraules que fa anys em va dir una exregidora de Ciutat Vella sobre el Maremàgnum, llavors una altra zona vergonyant de la ciutat. Deia que l’única solució era enderrocar-lo i fer-lo una altra vegada. Esperem que la reconquesta del Port Olímpic no requereixi mesures tan dràstiques i que aquesta herència de Maragall es gestioni millor del que s’ha fet fins ara. El temps dirà si els que aspiren a ser els successors de l’alcalde olímpic s’hauran guanyat el mèrit de ser-ho.