Anar al contingut

Opacitat al Popular

Olga Grau

L'informe de Deloitte apareix ple de marques de tinta sota la censura del Banc Central Europeu i manté ocultes dades fonamentals per entendre la primera intervenció d'un banc a Europa

La primera intervenció exprés d’un banc a Europa ha sigut opaca i poc exemplar. El mecanisme europeu ideat després de la terrible crisi financera per garantir la resolució ordenada de bancs en dificultats va decidir el 7 de juny intervenir el Banco Popular i vendre’l pel preu simbòlic d’un euro al Santander. Els fons i accionistes de l’entitat financera fundada fa 91 anys i lligada a l’Opus Dei van perdre tota la inversió. I vuit mesos després encara es desconeix informació fonamental sobre els estats financers del banc en el moment en què es va prendre la decisió i durant les setmanes prèvies a la debacle.
    

Davant la pressió pública exercida pel mateix Govern i pels partits polítics al Congrés, la Junta de Resolució Bancària va publicar ahir una bateria d’informes, entre els quals figura el document de l’auditora Deloitte que és ple de marques de tinta negra que mantenen ocults xifres i paràgrafs sencers. El Banc Central Europeu (BCE) ha censurat la informació al considerar-la confidencial per a l’estabilitat del sistema.
    

Aquesta decisió és la causant que a aquestes altures es desconegui l’abast de la sortida de dipòsits del banc les setmanes prèvies a la intervenció o l’import de la liquiditat d’emergència del BCE a la qual va tenir accés el banc. I que per tant no sigui possible jutjar si la intervenció va ser correcta o no. 
    

Els accionistes i creditors, que han emprès accions judicials, ignoren si una resolució ordinària en lloc d’una adjudicació exprés a un competidor els hauria permès recuperar una part dels seus estalvis. És sorprenent que després d’imposar pèrdues a accionistes i tenidors d’híbrids per un import pròxim a 3.500 milions, l’informe que va valorar l’entitat es publiqui censurat.
    

La unió bancària europea té com a objectiu que les crisis bancàries es resolguin amb el mínim cost per a les arques públiques i que es garanteixin els dipòsits dels clients. De fet, la principal lliçó que es va extreure de la crisi de l’euro va ser que darrere de la moneda única no existia una verdadera integració econòmica que permetés actuar d’una forma coordinada i taponar la fugida de capital en cas d’una crisi virulenta com la que es va donar a Europa. La troica formada per la Comissió Europea, el BCE i el Fons Monetari Internacional (FMI) es va convertir en l’únic mecanisme de rescat dels països en dificultats. 
    

La creació de la unió bancària suposa en aquest sentit un gran pas en la direcció de crear un govern econòmic europeu. Però per avançar en la integració de l’eurozona és fonamental que les institucions siguin transparents, es regeixin per principis democràtics i retin comptes als ciutadans de les seves decisions. I això no és el que dona a entendre un informe ple de marques de tinta que tan sols ofereixen més dubtes.