Sense estabilitat, les empreses no tornaran

El domicili d’una societat constitueix el factor que determina la seva nacionalitat, és a dir,  l’ordenament jurídic al qual es trobarà sotmesa. Per a la llei de societats de capital, el domicili social pot ser el lloc on l’empresa té la seva efectiva administració o el lloc on tingui situat el seu principal establiment o explotació. En canvi per a la llei general tributària, el domicili fiscal de l’empresa només pot ser el domicili social si hi està centralitzada la seva gestió administrativa i la direcció dels seus negocis; el legislador fiscal no concedeix alterna­tiva.

    

Les reformes portades a terme en la llei de societats de capital en els anys 2015 i 2017, a l’empara de l’article 149.1 de la Constitució, que atribueix a l’Estat competència exclusiva en matèria mercantil, han portat especialment a Catalunya un trasllat de societats a altres comunitats autònomes, que es xifren des de l’1 d’octubre al voltant de les 3.100. No obstant, des que el llavors president de la Generalitat Artur Mas va iniciar el gir cap a l’autodeterminació de Catalunya, proclamat en el seu discurs d’investidura del desembre del 2010, es calcula que unes 3.800 societats ja han sortit de Catalunya. Encara que les causes d’aquest èxode massiu de societats canviant la seva seu social poden ser variades, la majoria d’analistes les centren en la inestabilitat política que s’està vivint a Catalunya des d’aleshores i la falta de seguretat jurídica que això provoca.

    

Els tràmits formals per al canvi del domicili social són senzills, però l’impacte de la seva execució material no és igual per a totes les empreses. Mentre les grans companyies ja poden tenir centres de la seva activitat econòmica en diferents llocs del mercat espanyol, fet que els permet tenir el domicili social en una comunitat i el fiscal en una altra, les petites empreses, més localitzades, fins i tot en ocasions amb un únic establiment mer­cantil, sembla que l’única alternativa possible que els queda, o com a mínim la menys costosa de les que els concedeix la llei, se centra a ­canviar el lloc de la presa de decisions.

    

Coneixedor el mercat d’aquest fet, no és difícil trobar anuncis d’empreses que s’ofereixen a facilitar el canvi de domicili social, llogant despatxos, sales per a reunions i fins i tot el personal necessari per a la gestió administrativa. Tot plegat no deixa de ser un cost afegit per a l’empresa, ja que tant l’impost de societats com l’IVA són estatals i homogenis per a tot el territori, sense perjudici del fet que el 50% del que s’ha recaptat per IVA en cada comunitat es queda en aquest territori. En canvi, un trasllat del domicili social sí que podria suposar una rebaixa fiscal en l’impost de la renda i del patrimoni, per als gestors de l’empresa, si també traslladessin el seu domicili fiscal i la fiscalitat els és més favorable que a la seva comunitat d’origen; per a aquests tributs les comunitats autònomes tenen competència per regular la seva escala autonòmica.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    

La pregunta que ara molta gent es fa és si aquest èxode no només es frenarà, sinó si podria revertir-se. Si el principal motiu del canvi ha sigut la inseguretat jurídica que s’està vivint a Catalunya des de fa temps i aquesta desapareix per tornar a un marc jurídic estable i sobretot previsible a llarg termini, semblaria raonable que alguna d’aquestes empreses tornessin a Catalunya; especialment si això els suposa una reducció de costos, ja que els requisits formals són senzills. No s’ha d’oblidar, no obstant, que dins d’aquests costos empresarials hi ha els fiscals i si la nova fiscalitat els és més favorable serà difícil la tornada. Encara que hi ha l’esperança de pensar que si el canvi s’ha produït a la recerca d’un marc jurídic estable sota l’empara de la Unió Europea, un cop desapareguda la causa la tornada seria raonable.