Turquia encén més el tauler sirià

Després de sis anys de guerra a Síria, de nombrosos fronts i diversos grups combatents, d’implicacions directes o indirectes i de repetits anuncis que el final està pròxim després del que sembla la derrota d’Estat Islàmic (EI), s’ha obert un nou front. Turquia ha entrat directament en guerra amb una ofensiva aèria i terrestrea la regió d’Afrin, al nord de Síria, que ja ha causat morts de civils a un costat i l’altre de la frontera. Com tot en aquesta guerra, la intervenció llançada pel president turc Recep Tayyip Erdogan és part d’un moviment de peces en defensa d’uns interessos estratègics en què Síria no és més que el tauler on dirimir-los.

La regió ara atacada està controlada per les milícies kurdosirianes estretament vinculades al PKK, organització kurda de Turquia combatuda durament per Erdogan. Els Estats Units han donat una gran ajuda militar i econòmica a aquelles milícies sirianes,  cosa que els ha permès aconseguir nombrosos èxits contra l’EI, i ha causat molta aprensió tant a Moscou com a Istanbul. Rússia, el gran aliat del president Baixar al-Assad, apunta aquesta implicació de Wa­shington. Turquia i els Estats Units són membres de l’OTAN, però aquesta intervenció allunya Istanbul de l’Aliança Atlàntica i l’aproxima a Moscou. Si Síria és un camp de batalla entre xiïtes i sunnites, entre l’Iran i l’Aràbia Saudita, entre Rússia i els EUA, ara és també terreny on continuar la guerra entre Turquia i els kurds. I tot a expenses de la població civil.