Aposta a doble o res

¿Crèiem que Alemanya podia estar exempta del vaivé polític que travessa Europa? En un país on l’economia no para de créixer, les eleccions del setembre van deixar un rastre de descontentament, cosa que ha permès que per primera vegada la ultradreta hagi entrat al Parlament de Berlín. Populisme, potser, però no van donar tot el poder a Angela Merkel i el que és pitjor, van decidir que l’únic Govern possible estigués en mans una altra vegada d’una altra gran coalició amb els socialdemòcrates de l’SPD que, precisament per haver-la recolzat fins llavors, van rebre a les urnes el pitjor càstig des de la segona guerra mundial.

En un SPD dividit entre els més joves, que es volien renovar a l’oposició, i els quadros dirigents, que malgrat haver negat un nou acord en campanya aposten ara per una altra gran coalició amb una agenda social més compromesa, no era fàcil l’acord. Però per entendre el que va passar aquest diumenge a Bonn s’ha de sortir dels salons del congrés i de les fronteres d’Alemanya. Perquè els arguments per governar en coalició, quan una part dels votants els han girat l’esquena justament per això, obeeixen principalment a la necessitat imperiosa de treure Alemanya d’un bloqueig que posa en perill la seva estabilitat, sí, però més encara l’equilibri europeu. Al marge del nostre Govern abstret en el seu jardí intern, no hi ha hagut líder europeista, a esquerra i dreta, que hagi deixat passar l’oportunitat de recordar a Martin Schulz que el que està en joc no és només Alemanya.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Des dels més afins a Merkel, com el francès Emmanuel Macron o el president europeu Jean-Claude Juncker, a d’altres més pròxims al líder socialista alemany, com Paolo Gentiloni, l’han apel·lat perquè el seu partit es decantés per tancar la paràlisi política i evitar un mal més gran a Europa. Fins i tot Alexis Tsipras, els arguments d’esquerra radical del qual, considerats populistes, el van portar al poder a Grècia, va escriure per convèncer-lo que Europa necessitava aquest acord. Una finestra oberta per la qual Schulz ha mostrat tot el seu capital polític, elaborant un acord ambiciós per a Alemanya, però també per a Europa. Doble o res. El pacte de govern amb els conservadors alemanys és un document de 24 pàgines. Les cinc primeres dedicades a la UE –¡tot un exemple europeista!– que aposten per abandonar les polítiques d’austeritat, avançar en els aspectes crítics de la moneda i la fiscalitat i escalar, en fi, cap al cim d’un projecte impossible si Alemanya deixa d’empènyer.

Però un acord també social per als alemanys, que posa el pes en l’accés a la salut i l’educació, amb una taxa a les transaccions financeres i una quota que, encara que limita l’entrada, acabarà acceptant 200.000 refugiats i immigrants cada any. El primer pas està fet, ara l’acord haurà de ser ratificat per mig milió de militants socialistes. Fins llavors, la gran coalició està en joc. Un repte per a Alemanya. Per a Europa, una aposta a doble o res.