LA CLAU

Violació de matinada

La desigualtat de gènere es manifesta també en el risc estadístic de ser víctima d'un delicte

1
Es llegeix en minuts
Violació de matinada

RICARD CUGAT

Cloc-cloc. Cloc-cloc. M’agrada sentir el ressò dels meus passos quan torno sol a casa de matinada, millor si és després d’un sopar amb bons amics que després d’una jornada laboral que s’ha allargat fins a l’extenuació. Cloc-cloc. El ressò punteja el silenci al rebotar sobre l’asfalt desert i les façanes fosques. Hi ha alguna cosa de joiosa intimitat en aquests moments. Només s’ha d’afrontar un risc, un perill molt relatiu en una ciutat raonablement segura com és Barcelona: tenir una mala trobada i patir un robatori a punta de navalla.

Conec algunes persones que han sigut víctimes d’un assalt al carrer, la majoria d’elles en aquells anys 80 d’il·lusions vençudes, quinquis i cavall; el mateix cavall sinistre que torna a renillar ara a la ciutat. Jo he sigut afortunat, mai he tingut cap topada desagradable.

El cas és que tornes passada la mitjanit. A casa hi ha la teva parella, o bé arriba a la mateixa hora que tu o una mica més tard. Xerreu, escolteu un disc, preneu l’última copa, potser feu l’amor abans d’adormir-vos. Nit rodona. O no, hi ha cansament, mal humor. Us empipeu per qualsevol motiu. Ella et gira l’esquena al llit. Tu també. Fins demà.

El risc de ser dona

Si jo fos una dona, el càlcul de riscos seria molt diferent. En aquest cas, al perill compartit de patir un assalt, s’hi hauria d’afegir el de ser agredida verbalment, assetjada, grapejada, acorralada o violada i pegada camí de casa. Potser a l’arribar al meu propi portal. I no necessàriament per una colla de quinquis o un sirler. Els agressors potencials creixen si ets una dona que camina sola de matinada.

Notícies relacionades

Però res d’això ha succeït. Afortunadament, no és el més habitual.Arribes a casa sense contratemps. Obres la porta i et paralitza un fuetada de terror. El teu nòvio, o el teu marit, t’espera furiós, desencaixat per la ira. Que on cony t’havies ficat. Que què li expliques a ell que s’ha allargat la feina. Que ja ho veuràs. I ho veus. Ho veu el teu nas, el teu pòmul, el teu estómac. Ho veu la teva ànima. 

Sí, la ciutat és realment molt diferent quan la teva por són moltes pors