Anar al contingut

LA CLAU

Vostès que poden, governin

Vostès que poden, governin

Enric Hernàndez

El monoteisme independentista a Catalunya i el final del bipartidisme a Espanya tenen el mateix efecte: postergar l'atenció a les urgències socials

A Espanya, els jubilats perden poder adquisitiu cada any. A Catalunya, també. Als més grans de 50 anys els treu el son la por de quedar-se sense pensió; els treballadors més joves (i precaritzats) ja ni hi somien. A Catalunya i a tot Espanya. Estan a l'atur un terç dels joves, catalans i del conjunt de l'Estat.

El desgovern (desconcert, falta de govern…) és molt palpable en la política catalana, abans i després del 155, però l'espanyola no queda enrere. Mentre al Parlament el monoteisme de la independència ha sepultat la resta d'inquietuds ciutadanes, a les Corts, després del final del bipartidisme, només es conjuga el verb procrastinar: no emprenguis avui les reformes que puguis deixar per demà. Ningú s'arrisca a prendre mesures que comportin un cost electoral.

Gairebé no sabem res sobre les prioritats del futur Govern independentista. Només que la seva constitució depèn de si Carles Puigdemont aconsegueix o no imposar una investidura virtual, a risc que també ho sigui la seva presidència. Ni Junts per Catalunya ni ERC han exposat com es proposen combatre la desigualtat i la pobresa, com afrontaran l'encariment de la vivenda o què faran per frenar i revertir la fuga d'empreses. I, per descomptat, tampoc han aclarit si la Generalitat i el Parlament persistiran en la via unilateral o si per fi reconeixeran, com han fet diversos líders sobiranistes, que aquesta no té sortida.

¿‘MULTIELECCIONS’ EL 2019?

El panorama no és més favorable al Congrés. El sorpasso (demoscòpic) de Ciutadans a PP i PSOE, a més de la davallada de Podem els titubejos del PNB, no auguren res de bo sobre l'aprovació dels pressupostos d'aquest any. L'horitzó d'unes multieleccions el maig del 2019 –generals anticipades juntament amb les europees, autonòmiques i municipals– presagia un pertinaç bloqueig legislatiu.

Quan l'afany de poder s'anteposa a les urgències socials, la política, entesa com la gestió de la cosa pública, perd tot el seu sentit. 17 anys després, segueixen ressonant aquelles paraules de Gemma Nierga: “Vostès que poden, dialoguin, si us plau.” I, sobretot, governin.

0 Comentaris
cargando