Sempre paguen els mateixos

¿Com hem de pagar el transport públic? Aquesta pregunta hauria de provocar un debat equivalent a com pagarem les pensions quan la caixa estigui buida. És un debat global que afecta totes les grans ciutats. Cal més transport públic per reduir el privat i per rebaixar la contaminació. Els governs locals ho tenen clar, però no se’n surten a l’hora de trobar el finançament per fer més inversions i mantenir les que ja tenim sense anar fent gros el dèficit.

El sistema actual de finançament del transport públic és deficitari i inestable. Cada any fa la sensació que s’improvisa. Es poden apujar, rebaixar o congelar tarifes depenent de si les administracions compleixen o no els seus compromisos. Aquest any ha tocat pujada, un 2% de mitjana. Per impagament de Madrid, per una mala planificació o perquè no s’han fet els deures per reduir despeses, Ada Colau s’ha hagut d’empassar un gripau en contra del que havia dit quan no era alcaldessa i ara ha de veure com la T-10, el títol que més es fa servir, traspassa la barrera psicològica dels 10 euros. 

Protestes i desgast polític

La pujada ha suposat reactivar les protestes de Stop Pujades i suposa també un desgast polític, sobretot per als alcaldes. Govern i oposició es tiren els bitllets del transport públic pel cap sense intentar consensuar alternatives que resolguin un dèficit milionari. Però no es pot seguir fent partidisme i que, al final, qui sempre acabi pagant sigui el ciutadà. El mateix que haurà d’afrontar la pujada de la majoria de serveis bàsics com la llum, l’aigua o el gas. Tot puja, menys els sous. L’increment dels bitllets arriba en el pitjor moment. L’any que s’intenta convèncer els ciutadans que facin servir menys el vehicle privat i que fins i tot en prescindeixin. És poc persuasiu i poc pedagògic demanar que es deixi el cotxe a casa però anunciar que s’haurà de pagar més pel metro, el bus o el tren.

Notícies relacionades

El full de ruta de Colau per mantenir l'alcaldia

Illa, malgrat Sánchez

Moure’s val diners. El transport públic no pot ser gratis. Però és clar que el sistema que hi ha ara no funciona i que la T-Mobilitat, la gran promesa que ha d’innovar bitllets i abonaments, encara trigarà a arribar. Totes les ciutats han avançat cap a tarifes més flexibles. No tothom ha de pagar igual. No ha de costar el mateix el bitllet un dissabte a la nit que un dilluns al matí. No ha de pagar el mateix un turista que ve aquí de vacances i que agafarà el metro deu vegades que un barceloní que el fa servir cada dia. S’hauria de variar el preu en funció de si és hora punta o de les estacions que es recorrin. 

Impedir el frau

I sobretot impedir el frau. S’ha de buscar un sistema que permeti bitllets a mida i alhora recaptar més. Per fer-ho tenim un primer problema tècnic: els poc sostenibles i anacrònics cartronets que tenim per bitllets. Necessitem renovar, les targetes i el sistema. I cal fer-ho de forma urgent perquè la mala planificació, els incompliments de les administracions i la falta de consens, a qui acaba passant més factura és als de sempre: els ciutadans amb economies més dèbils.