Malastrucs

Malastrucs i incapaços, així va qualificar Pablo Iglesias els dirigents d’IU un any abans de la confluència d’Units Podem. Després, la voluntat del sorpasso ho va poder tot. Hi havia elements per a l’optimisme. Els morats eren més que l’expressió de la protesta, eren un projecte polític sòlid que defensava amb valentia una Espanya més justa en totes les seves expressions. IU oferia la seva coherència ideològica. Però tots dos també sumaven debilitats. Iglesias començava a mostrar les seves arestes i un excés de menyspreu envers els seus adversaris (propis i aliens). IU aprofundia en la seva línia acomodatícia i s’arriscava a diluir la seva essència, l’únic i gran valor que posseïa.

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Subtítol del tema (Auto)

Units Podem no va obtenir els seus objectius electorals, tampoc ara els comuns. Els dos projectes han sigut vasos comunicants de les seves vel·leïtats i indefinicions. Han pagat cara la decepció d’uns votants que van celebrar l’atreviment de la seva irrupció. Dos pilars els sustentaven: la defensa sense concessions dels drets dels ciutadans regatejats pels poders i el suport sense complexos d’una concepció d’Espanya diferent. Però van trair el seu projecte en el moment en què aquests pilars es van trontollar, i es van equivocar d’adversaris i d’aliats. Al final, el debat no és mesurar com són de malastrucs o d’incapaços alguns dels personalismes que els frenen, sinó determinar el perquè de les seves renúncies. Possiblement, en les seves causes trobaran els seus errors. També les seves solucions.