Impostos finalistes per a la sostenibilitat de les pensions

La proposta de Pedro Sánchez es mereix ser considerada seriosament com un acte de justícia després del rescat bancari i com un compromís polític amb el sistema públic de pensions

1
Es llegeix en minuts
Impostos finalistes per a la sostenibilitat de les pensions

Miguel Lorenzo

El Govern ha anunciat que el 2018 la Seguretat Social necessitarà un préstec de l’Estat per valor de 15.000 milions per pagar la nòmina de pensions. Amb això posa de manifest les grans dificultats amb què es troba el sistema des del 2012 i que el Govern ha sigut incapaç de corregir malgrat un intens creixement econòmic els tres últims anys i una evolució moderada de la despesa en pensions. Aquest desequilibri reflecteix, primer, els exorbitants nivells de precarietat laboral i els efectes d’una política de devaluació salarial, factors per als quals la reforma laboral del 2012 ha sigut decisiva. Segon, l’immobilisme de l’Executiu respecte d’una estructura financera de la Seguretat Social en la qual les cotitzacions es fan servir per finançar un altre tipus de polítiques (ocupació) o despeses (personal) i, en canvi, no graven els salaris per sobre de 3.751 euros mensuals. I, tercer, la necessitat d’incrementar l’aportació de l’Estat per equilibrar aquesta estructura financera i garantir-ne la sostenibilitat.

Notícies relacionades

Precisament en relació amb l’enfortiment del sistema de finançament de les pensions s’ha de situar la proposta de Pedro Sánchez de crear dues figures impositives sobre transaccions financeres i banca per eixugar el dèficit i garantir la capacitat financera davant dels reptes d’un escenari pròxim marcat per l’envelliment i la digitalització de l’economia. La idea es mereix ser seriosament considerada per diverses raons. Per descomptat es pot considerar un acte de justícia atès l’origen financer de la crisi que va esclatar fa una dècada i, sobretot, atesa la magnitud del rescat bancari que hem sufragat els espanyols, pensionistes inclosos.

A més, ens recorda la urgent necessitat de corregir el baix nivell de despesa social i de pressió fiscal que té Espanya respecte de la mitjana de la UE. I, sobretot, serveix per defensar que el sistema de pensions és sostenible si reordenem les fonts de finançament a través de més implicació directa de l’Estat, com a França o Alemanya. En aquest sentit, el caràcter finalista d’aquests impostos suposa l’expressió d’un sòlid compromís polític amb el sistema públic de pensions.