Val més ser islandesa o alemanya
Els dos països són s'han convertit en un exemple al prohibir les diferències salarials entre homes i dones i exigir l'equiparació de sous per una mateixa feina
La bretxa salarial no és un mite, existeix i està perfectament quantificada. La diferència entre el salari brut mitjà per hora entre homes i dones a la Unió Europea arriba de mitjana al 16,3 %, segons les estadístiques de la Comissió Europea. Això és igual que dir que les dones europees treballen els últims dos mesos de l’any gratis.
La discriminació salarial es manifesta de formes diferents. La més palmària és la directa, pagar diferent per una mateixa feina. El subterfugi habitual és oferir el salari mínim a la dona i elevar-lo amb plusos, hores extres i altres retribucions no vinculades a la meritocràcia al seu homòleg masculí. Quan no directament oferir-li un sou brut superior a ell sense cap complex.
¿Per què ho fan les empreses si a més a més és il·legal? Generalment perquè tenen la percepció infundada (d’aquí ve la discriminació) que l’home treballarà millor o està més capacitat, a idèntica preparació, per un prejudici de gènere. També preval la idea, aquesta sí que és fonamentada, que la dona no discutirà el salari (està comprovat que les dones negocien pitjor les seves retribucions per una qüestió cultural) quan l’home sí que té una tradició cultural més negociadora.
Una segona explicació de la bretxa salarial es troba en el tipus de feina que es fa. Els sectors en què les dones predominen ofereixen sous més baixos que aquells en què dominen els homes. I vostès diran: «Doncs que en triïn d’altres més ben pagats». I tindran raó, certament, però no és tan senzill. Les tradicions i els rols de gènere determinen el paper que dones i homes exerceixen en la societat, i això comença a una edat molt primerenca.
No és cap casualitat que hi hagi poques dones que triïn ser programadores, informàtiques o enginyeres –estudis que ofereixen actualment els sous més elevats– i en canvi n’hi hagi moltes que optin per ser infermeres o bé mestres. Els interessos es cultiven des de la infància i els exemples socials influeixen decididament en les vocacions.
A tot això s’hi suma el fet que les dones treballen menys hores, i sovint ho fan a temps parcial, per poder compaginar les seves responsabilitats familiars amb una feina remunerada. I, per últim, les dones arriben a menys llocs directius a l’empresa, cosa que repercuteix en els salaris mitjans.
Notícies relacionadesTots reconeixen que és injusta, però amb prou feines hi ha iniciatives legislatives orientades a reduir la bretxa salarial. Islàndia i Alemanya acaben d’obrir el camí ara amb dues iniciatives. El primer país ha declarat il·legal pagar sous diferents per una mateixa feina. El segon obligarà les empreses a revelar a les dones el sou que cobren els homes de la seva empresa i exigir l’equiparació salarial.
Les dues mesures no serien necessàries si els empresaris no discriminessin les dones a través dels sous. Però deixar la justícia en mans del voluntarisme no dona resultats. Legislar com han fet Alemanya i Islàndia alhora que avançar en l’educació en igualtat són l’únic camí possible per acabar amb la bretxa salarial existent. La resta, són només bons desitjos.
