El consum nadalenc

Mama, vull això

Els petits són els més vulnerables a la publicitat, que no ven joguines, sinó emocions

3
Es llegeix en minuts
Compres nadalenques al Portal de l’Àngel de Barcelona.

Compres nadalenques al Portal de l’Àngel de Barcelona. / ARXIU / FERRAN NADEU

«Amb la tele, ¡qui necessita cangur!». M’ho comentava fa uns dies, a tall de broma, la mare d’un amiguet del meu nen de quasi 3 anys. Si algun dels que em llegiu sou mare o pare segur que us haureu adonat del poder hipnòtic que té la televisió, o qualsevol altre tipus de pantalla, en una criatura. S’asseuen al davant i desapareixen del mapa: ni crits, ni corredisses, ni plors. Silenci. Al principi resulta tan increïble com inquietant. El problema rau a acostumar-se i trobar-ho normal.

Ara, amb les festes de Nadal, la canalla no només és engolida per dibuixos animats, pel·lícules i sèries infantils sinó que es converteix en clienta potencial de marques i productes de tota mena. L’allau de publicitat a què està sotmesa és ingent: gossets autòmats que mouen la cua i borden, pistes de carreres on els cotxes no corren sinó volen o nines víctimes de pentinats impossibles.

Per no parlar de totes aquelles joguines associades a les seves sèries preferides o de moda: Peppa Pig, Patrulla Canina, Frozen, Ladybug, Star Wars... Hi ha anys, assenyalen els experts, en què només dues o tres joguines poden arribar a copar el 20% de les vendes nadalenques. Per a molts progenitors fer-se amb el regal desitjat, abans que s’esgoti, pot ser tot una proesa.

Realitat i ficció

Els petits, que sovint barregen realitat i ficció, són els més vulnerables als missatges publicitaris, que ja no venen objectes sinó experiències i emocions. Un 55% comencen a veure la televisió amb 2 anys o menys, segons un estudi del CIS, i un 38%, entre 7 i 16 anys, tenen un televisor a la seva habitació. Tot això dóna no tan sols per a moltes hores de tele sinó també d’anuncis. Per Nadal és quan més publicitat s’emet, i es veu.

Les criatures compren allò que els ofereix la petita pantalla. Ho assegura una de les investigacions sobre l’impacte de la publicitat televisiva en els regals que els infants demanen per Nadal. Un grup de 250 nenes i nens holandesos van ser preguntats sobre els seus dos regals preferits per a festes, amb l’objectiu de comparar-los després amb les marques emeses per televisió. Un 52% demanaven alguna joguina que havien vist anunciada. Com més petits són, més susceptibles es tornen de voler allò que hagués sortit per la tele. I com més s’anunciava la marca, més possibilitats tenia d’entrar a la carta pel Pare Noel.

¿Què podem fer com a mares i pares? Apagar el televisor seria per mi la primera opció. Sinó, com indiquen les autores de l’anterior informe en una altra investigació, seure al costat de les criatures i explicar-los amb una mirada crítica els objectius de la publicitat. Un acompanyament que permet, segons aquest treball, reduir-ne els efectes més nocius, com per exemple la compra infantil compulsiva i el conflicte amb els més grans sobre el que desitgen i el que poden tenir.

El nen hiperregalat

Per Nadal, es concentren entre el 50% i el 80% de les vendes anuals de joguines, segons diferents fonts. Ara és quan els petits reben més regals. Alguns poden arribar a acumular fins a vuit o deu obsequis en un sol dia, ja sigui per Nadal o Reis. Però, ¿és possible digerir tantes joguines en tan poc temps? Crec que no. La saturació, el no valorar el que es rep, la insatisfacció poden ser algunes de les conseqüències. El que s’ha anomenat «la síndrome del nen hiperregalat».

Notícies relacionades

Un capítol a part mereix el caràcter sexista de moltes joguines, i la publicitat associada. Un de cada tres anuncis de joguines a la televisió a la campanya de Nadal de l’any passat contenia estereotips de gènere, la majoria femenins, en un 63% dels casos, segons dades del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Una tendència que disminueix any rere any però que en xifres globals continua sent alta. Les joguines que s’associen amb nenes promouen la bellesa, la maternitat, el treball de cures, la docilitat, mentre que els que s’identifiquen amb nens fomenten el coratge, les aventures, l’heroïcitat, consolidant prejudicis, estereotips i contravalors. I no ho oblidem, els menors d’avui seran els adults del demà.

Tal vegada ens hauríem de començar a preguntar què regalem als nostres nens i nenes, per a què els servirà el joc, quins valors els transmetrà, quant de temps els pot durar (ja sigui per l’interès que genera o per la seva qualitat). Els infants són víctimes de la publicitat, però nosaltres comprant-los per comprar també.