Anar al contingut

LA CLAU

La llista més votada... o no

La llista més votada... o no

Enric Hernàndez

Temps enrere, que governés un candidat perdedor era per Mas un "frau" democràtic. Per Puigdemont, en canvi, resulta "imperatiu"

És sabut que en política els arguments són instrumentals, i els grans principis, de posar i treure. Els líders adornen els seus interessos, legítims però particulars, amb proclames falsàries sobre el bé comú i la democràcia, però aquests ornaments tant valen per a un guenyo com per a un borni. La ressaca de les eleccions del 21-D ens il·lustra de nou sobre aquesta impúdica duplicitat.

El postconvergent Carles Puigdemont jutja un "imperatiu" ser investit perquè, malgrat el triomf d'Inés Arrimadas, Junts per Catalunya suma juntament amb ERC i la CUP majoria absoluta al Parlament. És lògic que així sigui, ja que en una democràcia parlamentària l'electorat no vota el president, sinó els diputats que després l'investiran.

Una obvietat que Artur Mas va ignorar expressament quan, després d'encapçalar dues vegades la llista més votada, va veure com els tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla el confinaven a l'oposició. "Governs perdedors", denunciava el líder de CiU, que el 2008, invocant la "qualitat democràtica", va desafiar així els socialistes: "A partir d'ara hauran d'acceptar que es respecti la llista més votada, perquè això és un frau. ¡Ja n'hi ha prou d'enganyar la gent!". 

Fent abstracció ja no dels principis, sinó de l'aritmètica, el PP empeny ara Arrimadas a una investidura impossible, i li atribueix "al·lèrgia a governar" per negar-se a fer-ho. L'amnèsia selectiva dels populars els impedeix recordar que el 2016 el candidat més votat, Mariano Rajoy, va refusar l'oferta del Rei de formar govern perquè no li quadraven els números. Igual com Ciutadans oblida que, tot seguit, Albert Rivera va firmar amb Pedro Sánchez un pacte d'investidura igualment abocat al fracàs.

CONSERVAR EL PODER

Que la segona, la tercera i la penúltima llista més votades pactin un president. Que Puigdemont designi substitut després de postular-se com a insubstituïble. Que l'il·lusori "Govern legítim" cedeixi finalment pas a un Govern que governi. I, si pot ser, que els nostres polítics deixin d'esgrimir tants principis indeclinables, quan per a ells l'únic en veritat irrenunciable és conquistar i conservar el poder.

0 Comentaris
cargando