Anar al contingut

Anàlisi

¿La clau dels comuns?

¿La clau dels comuns?

Esther Vivas

Van confiar que l'independentisme s'estavellaria pel precipici molt abans de l'1 d'octubre, i quan aquest es va acostar a l'horitzó no van calibrar la magnitud de l'onada


La clau dels comuns que Xavier Domènech va passejar per Catalunya finalment no serà decisiva. La dinàmica plebiscitària al voltant de la independència que ha marcat aquestes eleccions els ha passat factura. L’extrema polarització d’aquesta celebració electoral ha jugat a la contra de la proposta de Catalunya en Comú-Podem. Introduir altres qüestions, més enllà d’independència sí o no, ha resultat impossible. Els temes socials i de regeneració democràtica on es mouen millor els comuns han desaparegut del mapa. A remolc d’un eix que no és el seu i en el qual mai s’han sentit còmodes els comuns s’han trobat enmig d’un verdader sandvitx. 
    

Objectivament no tenien una tasca fàcil. La seva base social és molt plural pel que fa a la qüestió nacional i davant la polarització, bona part d’ella s’ha mogut a altres formacions. A l’espera que els estudis postelectorals ens donin dades precises sembla clar que part dels que van votar els comuns en les eleccions generals del 20-D i el 26-J i en les municipals del 24-M ara poden haver-ho fet tant per ERC i la CUP com per C’s i el PSC. Les fugues s’han donat en els dos costats de l’espectre polític. 
    

Els comuns van arrasar en les últimes eleccions generals i es van convertir llavors en la força guanyadora, poc després d’haver aconseguit contra tot pronòstic l’alcaldia de Barcelona. Però després dels seus primers èxits electorals, van optar per una política passiva i expectant en el debat independentista. Van confiar que l’independentisme s’estavellaria pel precipici molt abans de l’1 d’octubre, i quan aquest es va acostar a l’horitzó no van calibrar la magnitud de l’onada en ascens.
    

¿Amb una altra política haurien tingut millor fortuna? No és possible saber-ho, és clar. No obstant, la passivitat casa malament amb la vocació de majories. Intentar col·locar un full de ruta constituent per a Catalunya, compatible tant amb horitzons independentistes i federalistes, i un pla de rescat ciutadà hauria sigut segurament més audaç. El resultat dels comuns ha de relacionar-se amb una dinàmica més general de males notícies per a les forces d’esquerres. Dos partits de dretes han sigut els més votats, Ciutadans i Junts per Catalunya. ERC va tornar a ser superada per Puigdemont i la CUP va patir un seriós contratemps. El doble retrocés de comuns i CUP reduirà les veus alternatives. Una dada a tenir en compte. Encara que les dues forces s’ignoren mútuament són les úniques que se situen fora de la política econòmica ortodoxa.
    

La lectura que els comuns facin dels seus resultats i de com han arribat fins aquí serà decisiu per al seu futur. Traçar una agenda constituent catalana per no tornar a ser espectadors sembla necessari, en un escenari on a més l’independentisme haurà de replantejar-se la seva estratègia. I, més enllà d’aquest 21-D, si Catalunya en Comú vol rellançar-se té el repte de no presentar-se com, ni convertir-se en, una força política parlamentària convencional. Hi ha vida fora de les institu­cions. 

0 Comentaris
cargando