Ara, feminisme

N’hi ha prou de recordar la condescendència de Carles Mundó (ERC) amb Inés Arrimadas durant el debat de La Sexta o la recurrent (i repugnant) comparació de Catalunya amb una dona maltractada per constatar que la campanya electoral no s'ha escapat de la visió patriarcal dominant. Òbviament, tampoc la nostra democràcia s'escapa dels seus cànons.

Notícies relacionades

Eleccions Catalunya: El judici de les urnes

Debat d'eleccions catalanes: Xoc entre blocs

L’ètica del cuidador, l’habilitat d’escoltar i la gestió creativa i emocional per donar pas a solucions integrals són algunes de les característiques associades a una visió feminista del poder. És fàcil concloure que aquesta mirada ha sigut exclosa de la política entre el Govern d’Espanya i el de Catalunya. Si hi hagués estat més present, no s’haurien humiliat les decisions democràtiques dels ciutadans de Catalunya amb la campanya contra l’Estatut, tampoc s’hauria negat el diàleg ni deixat d’atendre la diversitat. Per un altre costat, no s’haurien subvertit les lleis en favor d’un nosaltres que representava una falsa universalitat, desatenent la voluntat de la meitat dels catalans.

Ni uns ni altres haurien encoratjat boicots empresarials posant en risc els treballadors. I tampoc s’hauria deixat en segon terme la defensa dels més vulnerables. Menys encara, utilitzant-los per a cíniques operacions propagandístiques. Davant de la dominació que sempre proporciona insatisfacció a uns hi ha el diàleg al servei del benestar de tots... Que el feminisme ens il·lumini.