Futbol i política
'Love is in the air'
Passi el que passi, guanyi qui guanyi, perdi qui perdi, no penso renunciar ni a un sol amic, ni retirar salutacions, ni reduir somriures, ni escatimar mostres d'afecte
zentauroepp41359443 debat debate tv3171218215321 /
Em poso malalt cada vegada que algú invoca la separació entre esport i política com a argument intel·lectual. Sobretot perquè els usuaris més habituals –ministres inclosos– poden posar a parir Guardiola pel llaç groc per ficar-se on no el demanen, però aplaudeixen la valentia de Nadal si defensa la unitat d’Espanya. ¡Com si l’un i l’altre no tinguessin dret a pensar i dir el que els vingui de gust! No serà el primer cop –ni l’últim– que algú utilitza el futbol com a metàfora de la política; però és que crec que aquesta vegada l’han encertat de ple. L’anunci promocional del Madrid-Barça a Movistar+ és un compendi de gestos amables, respectuosos, solidaris… fins i tot afectuosos, entre adversaris. Resulta commovedor veure Roberto Carlos, Reiziger, Raúl, Luis Enrique, Figo, Ronaldinho, Casillas, Guardiola, Iniesta, Carvajal, i fins i tot Messi i Ronaldo, practicant el fair play abans, durant i després d’un partit. ¿S’imaginen escenes semblants entre els polítics –i polítiques– d’avui? L’última abraçada, la de Piqué i Ramos, ja és de traca. Però, ¡ai!, ja s’han alçat veus que condemnen l’experiment i el qualifiquen de postureig o cursi. Ja se sap que en aquest país (el d’aquí, el d’allà) hi ha molts partidaris d’aquell principi que diu: «Si podem arreglar una cosa a hòsties, ¡per a què perdre temps parlant!». Jo no el perdré reivindicant l’existència d’espais intermedis (¡no neutrals ni equidistants!) en els grans conflictes, però sí que vull compartir una convicció: passi el que passi, guanyi qui guanyi, perdi qui perdi… no penso renunciar ni a un sol amic, ni retirar salutacions, ni reduir somriures, ni escatimar mostres d’afecte. Mourinho va fer molt de mal al futbol, va inocular merda i rancors que encara perduren (no fer-li el passadís al Madrid és penós), va pervertir la rivalitat fins a convertir-la en conflicte. Però crec que també ens va vacunar a molts per detectar el perill. Així que: amics i amigues que tinc del Madrid, del Barça, de l’Espanyol, indepes, no indepes, espanyolistes, migpensionistes, oients de la SER, de la COPE, de RAC-1, de Catalunya Ràdio, guapos, lletjos, germans, germanes, cunyats, cunyades, nebots –i nebodes–, us estimo a tots. I el dia 22 us seguiré estimant. Encara que no ho sembli, l’amor està en l’aire.