El discurs de la por i el 21-D

Des d’àmbits sobiranistes es pretén presentar el 21-D com un enfrontament entre la indignació i la por. Així, els ciutadans als quals domini la indignació, pels fets que arrenquen l’1 d’octubre, no s’acorvadiran i optaran per partits independentistes. En canvi, aquells als quals venci la por, es refugiaran en els partits constitucionalistes. Entenc que puguin qualificar d’indignació el sentiment de persones del primer supòsit, però no de por el d’aquelles que consideren que el risc social, polític i econòmic és enorme.

Socialment, la divisió a Catalunya és profunda i pot anar a més. Curiosament, a mesura que uns es vanaven proclamant que som un sol poble, aquest mateix poble s’anava dividint més i més. I aquesta fractura ve de lluny, encara que només fins a dates recents, amb les manifestacions no independentistes del mes d’octubre passat, s’ha manifestat amb tota claredat. Amb anterioritat, els que no se situaven en el corrent sobiranista tendien a refugiar-se en el silenci.

Des de la política, la divisió en dos blocs, ara com ara irreconciliables, pot impedir la mínima governabilitat i estabilitat que exigeixen les actuals, i alarmants, circumstàncies. A més a més, la creixent desafecció amb Europa comporta un deteriorament enorme de la nostra imatge exterior, i esquinça una personalitat europeista que, de sempre, compartíem la pràctica totalitat de catalans.

Recuperar la confiança

Finalment, el canvi de seu de 3.000 empreses, de les més grans de la nostra economia, constitueix el millor exponent d’un desastre que es pot manifestar amb més cruesa els pròxims mesos. Els indicadors encara no recullen les conseqüències del fet més rellevant que subjau darrere d’aquesta fuga: la pèrdua de confiança en Catalunya per part del món econòmic internacional, espanyol i, també, català. No és estrany que tants analistes i mitjans de comunicació globals vegin molt complicat recuperar aquesta confiança dilapidada.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Revertir la dinàmica depèn, en gran part, del que passi el 21-D i, encara més, de l’actitud d’uns partits i dels altres després de les eleccions. Per això, aquests dies hem d’exigir-los que exposin amb claredat les seves propostes per, en cas de governar, retornar a la normalitat. I, també, convé deixar d’escoltar aquells que no van saber preveure el desastre econòmic ni el contundent rebuig d’Europa al seu projecte.

I, a més a més, van negar una fractura social evident, incapaços de llegir el silenci de la meitat del país quan, precisament, l’obligació de polítics i intel·lectuals és interpretar els silencis. Tot i això, n’hi ha que segueixen qualificant com a discurs de la por el que és, senzillament, un reconeixement objectiu de la realitat. El mal que han fet a aquesta Catalunya, que diuen defensar, i al mateix independentisme, és enorme.