Gihadisme i política energètica

Davant d’un món que comença a patir els estralls d’un canvi climàtic que està causant més morts i destrucció que el terrorisme gihadista, la baixada de preus del petroli i els signes d’esgotament de les energies fòssils del Golf –cosa que n’ha alentit el creixement–, el príncep hereu saudita, el jove de trenta i pocs anys Bin Salman, està començant a plantejar una reforma des de dalt, tornar a un islam moderat obert al món i a totes les religions. Els estudiants i certes elits fa temps que estan en contacte amb Occident, i el 70% de la població saudita és jove. Amb el seu programa Visió saudita 2030 planteja acabar amb la dependència del petroli, que actualment conforma el 80% de l’economia del país i està donant signes d’hores baixes.

Pretén també diversificar l’economia, augmentar les privatitzacions del 40% actual al 70% i fomentar la participació de les dones i els joves al mercat de treball. Malgrat l’anunci de reformes, ha impulsat els bombardejos del Iemen i una política castigadora amb Qatar després dels seus acords gasístics amb l’Iran. Tot plegat mentre la policia religiosa i el sistema judicial fa més de 80 anys que estan influenciats pel wahhabisme, i per això no serà fàcil afrontar la resistència al canvi dels sectors més conservadors. Bin Salman ha començat per intentar desinflar les queixes ciutadanes pels excessos amb la corrupció emprenent una recent purga a la cúpula saudita, conscient que o s’introdueixen reformes des de dalt o serà qüestió de temps que aquestes vinguin imposades des de fora. Serà també cosa de temps que els estralls del canvi climàtic, l’esgotament de les fonts d’energia tradicionals i la pressió demogràfica d’una nova generació forcin un canvi necessari als països patrocinadors del wahhabisme.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Gran part del petroli que importem es troba en mans d’autocràcies i règims patrocinadors o auspiciadors del terrorisme, i molts països rics van entrar en el seu joc d’aliances, alineant-se els occidentals amb el grup sunnita liderat per l’Aràbia Saudita i els de l’altre bàndol de la guerra freda amb el grup de països xiïtes. L’anomenada OTAN sunnita gravita al voltant de les explotacions petrolíferes i gasístiques que els països del Golf van emprendre als anys 70 amb el descobriment de jaciments i els consegüents acords comercials amb els Estats Units. Indefectiblement, la política energètica de molts països, sobretot rics, ha oscil·lat sobre les guerres pels recursos energètics naturals, els que tenen un caràcter esgotable.

No va ser intranscendent que Obama intentés, al mateix temps que retirar les seves campanyes bèl·liques d’aquests països, fer els Estats Units autònoms amb les seves pròpies fonts d’energia donada la projecció a la baixa d’aquestes i els enormes costos de les guerres. Davant de tots aquests signes, incloure l’agenda del canvi climàtic, de les energies renovables, en les polítiques i estratègies de seguretat nacional ja és inevitable i cosa de temps.