El Tribunal Constitucional i la reforma de la Carta Magna

Quan sembla que finalment hi ha una posició majoritàriament favorable a iniciar un procés de reforma constitucional, se senten algunes pintoresques excuses de certes formacions polítiques per no involucrar-s’hi: la reforma estarà tutelada pel Tribunal Constitucional, la mateixa institució que va fer naufragar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat el 2006. I res de més allunyat de la realitat juridicoconstitucional espanyola. Convé, doncs, analitzar breument el paper que correspon jugar al Tribunal Constitucional en una hipotètica reforma de la Carta Magna.

El procés de reforma constitucional podrà estar subjecte al control del Tribunal Constitucional, com qualsevol altre procediment de la nostra vida politicoconstitucional. Però precisament aquest procés és l’únic que només estaria sotmès parcialment, com a màxim, al control d’aquest tribunal. I això perquè el paràmetre d’actuació del Tribunal Constitucional és sempre la Constitució i la seva llei orgànica (article 1), i una reforma de la Constitució, una vegada aprovada, forma part de la mateixa Constitució a la qual l’esmentat tribunal s’ha de sotmetre. Dit d’una altra manera, la Constitució no pot estar sotmesa a si mateixa excepte en un aspecte: el procés de modificació s’ha de realitzar d’acord amb el procediment de reforma constitucional, però el seu resultat material, que és la Constitució, no es pot sotmetre a la Carta Magna que modifica.

Continguts rígids, no immutables

Certament, hi ha constitucions d’alguns països en què s’han introduït clàusules d’intangibilitat, això és, continguts que es pretenen immodificables. A la Constitució de 1978 es va rebutjar introduir aquestes clàusules –també previstes amb ben poc èxit a les Lleis Fonamentals del franquisme– i es van substituir per la introducció d’un sistema especialment reforçat de reforma constitucional per dotar d’una especial estabilitat certs continguts constitucionals: títol preliminar, drets fonamentals, la Corona o la reforma total (article 168). Però aquests continguts no resulten immutables sinó només especialment rígids.

Hi ha qui ha assenyalat que implícitament hi ha clàusules immodificables, bàsicament la idea mateixa de Constitució, l’Estat social i democràtic de dret, i la dignitat humana. Però, realment, una reforma que formalment o informalment pretengués acabar amb aquests principis no és que estigui vetada per la Constitució, és que se sortiria del marc constitucional i ens situaria en una altra realitat política aliena no tan sols a aquesta Constitució sinó a qualsevol; seria situar-se en el món polític de l’Estat autoritari, que, per si mateix, és inconstitucional i, per tant, impossible de controlar des de la Constitució. Com que  no hi ha, doncs, clàusules d’intangibilitat, el Tribunal Constitucional no pot controlar el contingut d’una reforma constitucional perquè cap poder constituent pot limitar el poder constituent del futur.

El procediment

Tot i això, sí que hi ha un àmbit en què pot i ho ha de fer i, en conseqüència, pot justificar un control de constitucionalitat: el del procediment.  

Notícies relacionades

Sánchez respon a Rajoy: "Parlar es parla del temps, la Constitució es defensa, s'aplica i s'actualitza"

La visió del ‘cash’

Per tant, encara que no estigui clar el camí processal que s’ha de seguir, solament una vulneració greu del procediment de reforma podrà justificar una declaració d’inconstitucionalitat de la reforma: penseu, en un esforç d’imaginació, que se seguís un procediment ordinari per modificar el contingut especialment protegit de la Constitució a través del procediment més agreujat. També podria intervenir el Tribunal Constitucional davant d’eventuals vicis de procediment en la reforma: lesió de normes de tramitació parlamentària, rebuig injustificat de la tramitació d’esmenes, etcètera.

Podrà, doncs, el Tribunal Constitucional garantir que la reforma es porta a terme respectant les regles del principi democràtic, però no podrà declarar inconstitucional una reforma de la Carta Magna realitzada d’acord amb el que hi està previst. Per tant, no servirà d’excusa per autoexcloure’s de la reforma cap hipotètica tutela material de la norma fonamental, per la senzilla raó que és impossible tutelar una norma tenint com a paràmetre aquesta mateixa norma. La reforma constitucional exigeix seure amb tothom, sobretot amb els adversaris, per revisar el marc fonamental de convivència política i acordar els canvis necessaris.