Nous models

Diversitat familiar

El masclisme té més dificultats per colar-se en la vida de les famílies no tradicionals

1
Es llegeix en minuts
Primer dia de classe a l’institut escola El Til·ler de Barcelona, el passat 12 de setembre. 

Primer dia de classe a l’institut escola El Til·ler de Barcelona, el passat 12 de setembre.  / JOAN PUIG

El masclisme és, en totes les seves formes, una de les grans plagues de la nostra societat. A mi, en particular, em preocupa el més subtil, el que se’ns cola en tots els aspectes de la nostra vida sense que ens en adonem, el que perpetuem, fins i tot, els que som sensibles a la causa. El que avui dia anomenem micromasclismes. El masclisme i la desigualtat en la família, en la conciliació i en el repartiment de les obligacions domèstiques és una realitat. Però ¿què passa quan la família no és tradicional i en una mateixa casa conviuen pares biològics, pares afins, fills d’un, d’un altre, fills en comú, dos pares, dues mares o famílies monoparentals? Que el masclisme té més dificultats per colar-se en les nostres vides, perquè el masclisme habitual ve marcat, sí, per la tradició social.

    

Notícies relacionades

¿Això significa que en els nous models familiars no hi ha masclisme? No, això significa que el masclisme ha de buscar noves fórmules. Si ets mare afí (el que fins ara hem conegut com a madrastra) i no t’hi impliques, en el teu entorn creuran que ets una egoista que no has acceptat que la teva parella és, al seu torn, pare d’uns nens que requereixen la teva presència. Si ets mare afí i t’hi impliques, en el teu entorn (i probablement la mare biològica de les criatures) consideraran que ets una intrusa i que no és el teu paper; per tant, has de fer un pas a un costat. En canvi, si ets pare afí i no te n’ocupes, tothom t’excusarà: el nen ja té un pare. I si t’ocupes del nen, el món sencer et veurà com un exemple a seguir, un petit heroi quotidià dels nostres temps.

Afortunadament, la diversitat familiar també ens ha obert unes quantes portes i ha acabat amb alguns tabús. Per exemple, la figura del pare sol davant els seus fills és ja una escena normal en la nostra societat. Ja ningú considera que un home necessita una dona per cuidar els seus fills. La reflexió neix d’una reunió amb quatre dones intel·ligents, treballadores i lúcides: que ens ajudaran a tots en el nostre model familiar des de l’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar. Benvingudes i gràcies: us estàvem esperant.