Dues mirades
Ultradreta
Tenim memòria i veiem el que passa al nostre carrer. Tancar els ulls és permetre que el verí torni a envoltar-nos
zentauroepp40510016 barcelona 12 10 2017 manifestacion de la extrema derecha en 171012122101
«És evident que la ultradreta s’ha encoratjat i el Govern es limita a les accions policials. ¿És aquesta la seva única resposta? ¿El Govern té algun pla per acabar amb aquesta amenaça a la convivència?», va preguntar el diputat socialista Artemi Rallo en la sessió de control al Congrés. La resposta van ser pilotes fora: «Segons les nostres dades és l’extrema esquerra la que està augmentant», són només «fets puntuals», «tolerància zero amb qualsevol violència»… Bla, bla, bla. El més pur estil PP.
Ja hem vist fins on ens ha conduït tancar els ulls davant el conflicte català. ¿Podem permetre’ns també la negació del feixisme? A Barcelona, València, Saragossa i Madrid s’ha passejat amb els seus símbols i la seva violència. Impossible considerar-ho un fet aïllat quan sabem que l’auge de la ultradreta ja és una gran amenaça per a Europa. En una societat on la desigualtat augmenta, les engrunes de benestar es converteixen en un bé cobejat que convida a l’egoisme. Afegim al problema un conflicte de banderes, una baixa conscienciació ciutadana, el descrèdit de la política i les institucions, més una ignorància voluntària, i tindrem el còctel complet perquè l’odi a l’altre s’instal·li entre nosaltres.
L’ombra de 40 anys de franquisme encara pesa en el nostre present. Tenim memòria i veiem el que passa al nostre carrer. Tancar els ulls és permetre que el verí torni a envoltar-nos.
