Anar al contingut

MIRADOR

El pocavergonya Rufián

El pocavergonya Rufián

Andreu Pujol Mas

Els espanyolistes tenen una fixació malaltissa amb TV-3 malgrat que ells no la miren

Fa pocs dies, el locutor Javier Cárdenas llançava una dura diatriba contra Gabriel Rufián des del seu programa de ràdio Levántate y Cárdenas, acusant-lo de ser un «caradura» i un «pocavergonya» per seguir al Congrés dels Diputats. Segons CárdenasRufián és diputat «del Regne d’Espanya» i «el tio segueix anant a Madrid a cobrar», cosa que sembla que considera una incoherència amb el fet de ser independentista.

Ara bé, hi ha un petit detall que el polèmic presentador obvia, que és que els catalans en general i els independentistes en concret també paguen impostos i, per tant, són ells els que abonen el sou dels seus representants polítics. És a ells a qui es deu Rufián i no al Regne d’Espanya. De fet, els catalans en general i els independentistes en concret també paguen una part dels més de 40.000 euros que Cárdenas cobra per cada programa a TVE, sense que això freni les seves fàtues des d’una emissora privada de ràdio.

Ara que Xavier García Albiol insinua que la gent que treballa a TV-3 és anormal i ara que els espanyolistes tenen una fixació malaltissa amb els continguts d’una televisió catalana que ells no miren, seria bo veure quina mena de gent treballa a la televisió pública del Partit Popular. Per exemple, podríem recordar que el Tribunal Constitucional va considerar que una entrevista feta per Cárdenas a Crónicas marcianas de l’any 2002 va vulnerar el dret a l’honor i a la pròpia imatge d’una persona amb discapacitat mental i física.

Aquest va ser un cas denunciat, però no era la primera vegada que es podia dubtar de la utilització en aquell programa de persones amb problemes mentals per dedicar-se a fer gresca. Curiosament, Cárdenas abans havia fet el mateix tipus d’entrevistes a TV-3, en una secció anomenada Força Cor, dins del programa Força Barça. 

Es pot indagar en l’hemeroteca tant com es vulgui, que no hi trobarem els partits espanyolistes de llavors queixant-se de la mala praxi de la televisió pública catalana.