'Cuponazo'

No té sentit iniciar una reforma del finançament autonòmic després que el PP hagi pactat la milionari Quota basca basant-se en els escons del PNB i no en un càlcul tècnic

2
Es llegeix en minuts
'Cuponazo'

FERNANDO ALVARADO (EFE)

Després d’una dècada de profunda crisi econòmica i just quan ara comencen a entrar els diners, el Partit Popular ha tancat amb el PNB un pacte dins del model de concert per cinc anys que ja ha sigut batejat com el cuponazo. Per garantir-se l’estabilitat política, el president del Govern, Mariano Rajoy, ha provocat aquesta setmana una tempesta girant l’esquena a les reivindicacions de comunitats infrafinançades governades pels socialistes, com és el cas de la valenciana, i donant una bufetada a les aspiracions catalanes que són a l’origen d’una part del moviment independentista, i de passada tancant les portes a una reforma del sistema de finançament autonòmic que acumula anys de retard. Perquè ¿quin sentit té reformar el finançament autonòmic per a la resta de les autonomies basant-se en un sistema quan als bascos se’ls ofereix un acord arbitrari basat en escons?

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, més a la dreta del PP en tot, ha demanat la supressió del concert. Però el principal problema de l’acord amb el PNB no és el sistema de concert com a tal (que significa la recaptació de tots els tributs), sinó la quota o la quantitat que una de les comunitats més riques d’Espanya paga a la Hisenda espanyola com a participació en el finançament de les competències estatals no transferides.

Dins d’aquestes partides hi ha, per exemple, l’Exèrcit, les fronteres, els serveis exteriors i també hi hauria d’haver, però no hi és, segons denuncien els experts, una partida destinada a garantir el principi de solidaritat, competència de l’Estat establerta a l’article 138 de la Constitució que la resta de les autonomies sí que paguen i prou que ho sap Catalunya.

Notícies relacionades

El càlcul de la Quota basca és enrevessat i poc transparent, i ofereix com a resultat que el finançament mitjà per habitant i any, a igualtat de competències, va ser de 4.170 euros al País Basc l’any 2013, gairebé el doble que la mitjana de les autonomies de règim comú (2.113 euros) i també molt per sobre de la quantitat corresponent a Catalunya (1.973 euros per habitant i any).

La quota no hauria de seguir fixant-se en funció del nombre de diputats que tingui el PNB al Congrés en cada moment. S’hauria de calcular com el futur sistema de finançament general, amb unes regles tècniques que quedin a resguard dels moviments electorals i dels interessos oportunistes dels governants. Els bascos ho han posat com a exemple per als catalans assenyalant que els acords bilaterals són possibles. Un gran exercici de cinisme quan el concert és un privilegi que es remata a cop de cuponazo.