Anar al contingut

Dues mirades

Barcelona es va somiar en gran i es va guanyar un lloc entre les grans. Que no ens atrapi l'aïllament i, amb ell, el risc d'empetitir-nos

Barcelona ha perdut l’Agència Europea del Medicament i, per primera vegada en 39 anys de l’Imserso, a Catalunya encara queden places lliures. ¿I què deu tenir a veure la pèrdua d’inversió, talent i llocs de treball de l’AEM amb les vacances dels jubilats espanyols? Molt poc en impacte econòmic, menys encara en repercussió internacional. Però potser alguna cosa en l’eteri món de les aspiracions.

«¿Ha vingut fins aquí en cotxe?», li van preguntar a Pasqual Maragall quan va viatjar a Los Angeles per impulsar la candidatura olímpica de Barcelona. Era el 1984, i aquella anècdota li va revelar a l’alcalde l’esforç gegant que es requeriria per posar la ciutat al mapa. Però es va aconseguir. I Barcelona es va llaurar una imatge molt pròxima a la ciutat dels somnis. La creativitat mediterrània i l’eficàcia europea. Sol i cultura. Llibertat i ordre. Va arribar la crisi i, rere la façana de benestar, s’amagaven carrerons de misèria. Però el focus d’atracció va seguir brillant, alimentant l’economia i l’impuls per combatre la desigualtat.

La pèrdua de l’AEM, la fugida de les empreses i la flaquesa del turisme són senyals que aquell focus titil·la. Més enllà de les acusacions histèriques d’alguns polítics, és fonamental que, com Maragall, siguem conscients d’on som i del que està en joc. Barcelona es va somiar gran i es va guanyar un lloc entre les grans. Que no ens atrapi l’aïllament i, amb ell, el risc d’empetitir-nos.