El partit bisectriu

Que els partits independentistes hagin decidit presentar-se separadament i que els partits constitucionalistes no hagin acordat un programa comú redueix les possibilitats que aquestes eleccions tornin a adoptar un caràcter plebiscitari però no evitaran una elevada polarització. En aquest context el risc és que es reeditin els resultats del 27-S i que els comicis no serveixin per desbloquejar la situació.

    

Si els partits independentistes obtenen la majoria de vots i d’escons i si l’aliança independentista és l'única coalició matemàticament i ideològicament viable i aconsegueix formar govern, es mantindrà l’aplicació de l’article 155, i aquesta vegada, possiblement, sense data de caducitat. Solament si les discrepàncies quant al lideratge, sobretot si segueix havent-hi dirigents a la presó o a Bèlgica, o les diferències en els ritmes o fins i tot en la conveniència d’implementar la República proclamada el 27 d’octubre, fan impossible l’acord, s’obriria la possibilitat de majories alternatives. En aquest cas, segons les enquestes tan sols sumarien les esquerres i el bloqueig per la inviabilitat de l’acord obligaria a repetir eleccions. 

    

En canvi, si els partits independentistes no obtenen la majoria de vots i/o d’escons, es pot començar a albirar un escenari de desbloqueig,  però per tal que es doni serà necessari resistir a la polarització i obrir una bisectriu entre el front partidari de la independència i el front partidari de l’immobilisme.

    

En una societat com la catalana en la qual existeixen dues fractures (esquerra-dreta i centre-perifèria) que no estan superposades sinó entrecreuades i en la qual hi ha partits que les representen totes elles les possibilitats d’acords que comptin amb amplis suports són elevades. Això sempre que no s’instal·li com ha succeït en els últims anys una competència política cetrífuga i polaritzada que no solament és conseqüència de les diferències entre els partits opositors sinó que sobretot deriva de la rivalitat entre els partits competidors. El repte a què s’enfronta el partit bisectriu és el de posar fi a aquesta tendència, fer créixer l’espai central i afavorir el retorn a una competència centrípeta que no solament faciliti la governabilitat sinó també la resolució consensual dels conflictes.  

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    

I aquest partit avui solament pot ser el PSC. Els Comuns també representen un tercer espai però la seva defensa del referèndum i la seva posició en l’eix esquerra-dreta limiten la seva capacitat per arribar a acords bilaterals. El PSC, en canvi, havent reforçat la seva centralitat amb la incorporació de candidats de l’antiga Unió pot atraure un electorat variat que prioritzi el desig de solucions consensuals en comptes de solucions majoritàries que poden generar incomoditat i insatisfacció en gairebé la meitat de la població enquistant el problema sense resoldre’ls i fins i tot, amenaçant la convivència pacífica i la cohesió social. El creixement del PSC en l’enquesta del GESOP per a aquest diari revela l’encert de la seva estratègia. El que resta per veure és si aconseguirà obrir prou l’escletxa.